Per què no està bé “humanitzar” els animals?

Per què no està bé “humanitzar” els animals?

5221

La nostra manera d’entendre el món, i amb ell, als animals, està tenyida d’antropocentrisme; doncs en la mesura que ens aproximem al món amb el nostre cervell i aparell cognitiu, coneixem com humans. Ara bé, des d’aquest antropocentrisme tenim unes maneres d’entendre als animals, i d’atribuir-los característiques humanes, que són totalment pernicioses per promoure la seva igualtat moral i els seus drets. És el que ens ve a explicar l’etòleg Frans de Waal* quan descriu tres maneres en què els humans atribuïm, erròniament, característiques humanes als animals:

1) la “Bambificació” dels animals, on Mickey, Pluto, Barney el dinosaure o Simba deixen de ser els animals en què es van inspirar per a esdevenir en altres animals, amb unes característiques humanes que ni remotament s’assimilen al que naturalment és un lleó, un gos o un ratolí.

2) l’antropocentrisme satíric, on les característiques humanes equiparen a l'”animal” com una cosa menyspreable, objecte de burla i riure per la seva indignitat. Un recurs molt gastat quan, per exemple, els opositors polítics són representats sota la forma de ximpanzés o porcs; les dones liberals són unes “truges” o “garses”, o les persones que no són llançades són “gallines”.

3) l’antropocentrisme ingenu, que atribueix sentiments i pensaments humans als animals d’una manera il·lusòria i mancada d’informació: “la gata hauria de ser mare”, o “el meu gos busca núvia”. (Fins on la ciència ens il·lustra, els humans som els únics animals el concepte de paternitat/maternitat s’entén explícitament dins de la relació entre sexe i reproducció).

El que tenen de dolent aquests tres tipus de antropocentrisme és que ignoren tot el que sabem sobre els animals, és a dir, el que la ciència ens ha mostrat. Aquest coneixement queda totalment fora de les ficcions que aquestes idees creen en l’imaginari de la societat. Si bé la “bambificació” podria fer que els nens simpatitzin a edat primerenca amb els animals, ho fa amb conceptes que són erronis. I si posem en perspectiva el cicle vital de les persones de la nostra societat, i a aquesta bambificació primerenca li afegim les altres idees antropocèntriques, ens trobem amb la situació que vivim avui: un públic que no és conscient que aquestes idees discrepen amb el món real; on les persones amb prou feines si tenen coneixement dels animals com a éssers sensibles amb els que compartim una infinitat de característiques que són moralment rellevants. Això impedeix identificar-los com els éssers amb els que compartim el planeta, els éssers als quals estem maltractant, i per tant, impedeix identificar-los com d’altres que tenen relevacia moral.

Aquests tres tipus d’idees antropocèntriques estan del tot esteses en la societat, i és hora de combatre-les amb formació i educació científica, i la que ens lliuren els etòlegs i altres estudiosos dels animals és de fonamental importància per a aquesta tasca. És hora de moure a un altre tipus d’antropocentrisme que ja no estigui centrat en els humans, sinó en els animals; reconeixent evolutivament als humans com a part del regne animal. Això ens permetrà identificar processos emocionals i cognitius comuns, que donaran la base al nostre reconeixement i pertinença a la mateixa comunitat moral. En aquest escenari, la bambificació hauria de desaparèixer, o almenys, contrastar amb informació factual, on es caracteritzi als animals com són en tant individualitats biològiques relacionades amb el seu entorn. Ni les hienes són traïdores, ni els ànecs són avars. Similarment, l’ús dels animals com a objecte de burla i sàtira només parla de la nostra incapacitat per conèixer-los en els seus contextos ambientals o naturals, i evidencia una profunda discriminació d’espècie que ha creat “mites” que cal desterrar del nostre imaginari cultural. Del que es tracta, finalment, és de reconèixer i arrencar d’arrel totes aquestes idees i prejudicis que tant de mal estan causant a milers de milions d’animals en el món. Només això ens permetrà avançar en la construcció d’un món i una societat on puguem interactuar de maneres noves i insospitades amb aquests companys de ruta vital, que són els altres animals.


 

*Al seu article “Anthropomorphism and Anthropodenial: Consistency in Our Thinking about Humans and Other Animals”, Philosophical Topics, 27 (1), 1999, Pp. 260-261.

 

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret i doctora en Filosofia. He estat activa en el món de l’animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.