Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Fi de les banderilles, l’estoc i el remat

Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Fi de les banderilles, l’estoc i el remat

2579

Per fi, les coses comencen a canviar a millor a Algemesí. El passat dijous, 26 de març de 2015, es celebrà l’Assemblea anual per a la constitució de la Comissió Taurina, formada per les penyes que adquireixen un cadafal de la plaça de tortures en la subhasta de març1. Abans de la constitució, la presidència eixint assumí la responsabilitat d’una consulta difícil: si les penyes acceptaven la substitució de les becerrades pel que s’ha vingut a anomenar una “capea”.
No era el primer any que es plantejava una consulta sobre la fi de les becerrades i sempre, fins ara, la victòria havia estat del NO. La idea de la “capea” fou plantejada amb força per la candidata a l’alcaldia d’Algemesí, Marta Trenzano, després de la setmana de bous del 2013. De fet, s’acabà imposant com a consens per a la proposta política presentada en forma de moció al Ple de l’Ajuntament. Abans, s’havia presentat diverses vegades en clau de supressió, sense “pla B”, amb el suport d’EU Algemesí i M+s Algemesí i sense el del PSPV-Algemesí5. Malgrat aquest nou consens, el rodet del PP tornà a passar per sobre de la proposta al Ple Ordinari del maig de 2014.
La mobilització pacífica d’Iniciativa Animalista – Folgança d’Algemesí, que ja suma 20 anys de lluita, sempre ha trobat al davant l’actitud prepotent del món taurí, basada en els insults, les amenaces i les agressions de tot tipus, i els atacs d’un ajuntament sempre disposat a donar cobertura a aquestes actituds i a impedir la celebració de la manifestació antitaurina, que ja suma 9 anys (els primers, sota govern municipal del PSPV). El PP ha anat encara més enllà amb la seua estratègia manipuladora i de la crispació, que sempre tindrà per titular el famós
“Mediagüelta i carretera” del senyor Alcalde.
El que s’ha aconseguit amb això és que la situació anara sempre a pitjor: les becerrades es feren famoses a tot el món i quedaven per sempre associades al nom d’Algemesí, tirant per terra el treball que hauria de haver servit per a que la ciutat fora coneguda com el bressol de la Muixeranga i les Festes de la Mare de Déu de la Salut, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. L’atenció dels mitjans de comunicació mostraren l’actitud irresponsable de taurins i, sobre tot, de les persones que representen la ciutadania. La resposta fou una mobilització animalista cada vegada major i cada vegada més crispada, que finalment es traduí en el
moviment “Okupa Algemesí”.
El trist colofó han estat els greus incidents del dimecres de la setmana de bous de 2014, coneguts per totes i tots.
Anaren seguits per aquell famós ple on la incontinència verbal del senyor alcalde, Vicent Ramón Garcia Mont, amb mentides i falses acusacions a persones i iniciatives ciudadanes d’Algemesí, provocà la històrica protesta del Ple Extraordinari del 6 d’octubre de 2014, amb la sala plena a vessar de ciutadania i de premsa.
Així, la consulta d’enguany no era com les altres. Per primera vegada, havien sorgit veus dins de les penyes que reclamaven la fi de les becerrades, fins i tot, amb una recollida de signatures, per acabar amb la “mala fama” d’Algemesí. La lluita animalista ha fet que les orelles del llop es vegen cada vegada més grosses i el pla B de la “capea”, proposta del principal partit de l’oposició i que la intransigència del PP havia relegat a un calaix, s’ha acabat imposant com a mal menor. Ha estat un pessic de justícia que s’ha d’empassar un govern municipal del PP abonat a la mala gestió, acostumat als escàndols i disposat a tot si troba que li pot traure rèdits electorals, malgrat que perjudique del tot el poble i la ciutadania. Jo, com a animalista, celebre molt aquest
“zasca” al PP d’Algemesí.
A la consulta de la Comissió Taurina s’imposà el SI a la “capea” gràcies al vot de 16 penyes front a les 11 que votaren en contra. No fou fàcil: es votà abans de la constitució formal de la nova Comissió per a que la responsabilitat no recaiguera sobre aquesta i sobre la seua presidència, i després que les úniques veus expressades foren per a defensar la continuïtat de les becerrades. El vot fou secret, en lloc de ser a mà alçada, i això facilità que el resultat fóra el què es produí. Un gran esforç que demana de més.
I és que cal matissar molt el que significa la “capea”. En una conversa personal, preguntí a la Marta Trenzano què se’n faria dels vedells després, i no tenia cap resposta. Com que li vaig parlar de l’escorxadors, em digué què eixe era el destí de molts animals, com si la responsabilitat de la setmana de bous d’Algemesí en la trobada dels vedells amb el ganivet no existira. Trobe que és una gran mostra de la forma com eludim les responsabilitats respecte a les conseqüències de l’explotació animal que es fa per a nosaltres.

Per a contextualitzar aquesta realitat, hem de mirar la normativa. El traspàs de competències en matèria d’espectacles, en el marc del desenvolupament autonòmic, només reservava a l’administració de l’estat la reglamentació de corregudes de bous i novillades, però la normativa autonòmica, tant l’específicament taurina com la referida a l’organització d’espectacles, es limita a remetre’s a les normes vigents sobre “salut pública, seguretat alimentària o benestar animal”, sense introduir cap reglamentació sobre quan, com i on s’han de matar els animals.
Com que la tortura taurina sempre és l’excepció protegida, l’autoritat en matèria de “benestar animal” dels bous torturats és el reglament taurí espanyol15 que regula la tortura.
Vedell mort al carrer Muntanya d’Algemesí, acabat de treure de la plaça (2013).
Respecte a les becerrades, estableix coses com:
• La definició de becerrades, “a les que, per professionals del toreig o simples persones aficionades, es toregen mascles d’edat inferior als 2 anys sota la responsabilitat en tot cas d’una persona professional…” (article 25.e). Es reitera que els animals mai podran tindre més de 2 anys a l’article 45.4. Les “capees” mai seran tal cosa, continuaran sent becerrades. Això si, sense banderilles, ni estoc, ni remat de l’animal davant del públic.
• Que cal un informe favorable de l’Ajuntament per a que s’autoritze la seua celebració, que ha d’acreditar la tradició o la justificació de l’acte. Contra el que diu el món taurí, ha estat l’Ajuntament d’Algemesí l’última veu i responsable de la celebració d’aquesta salvatjada, cada any que s’ha fet (art. 91.1.a).
• Els animals han de comptar amb les certificacions del Llibre Genealògic de la Raça Bovina (91.1.d).
• Amb aquesta edat no és obligatòria la manipulació de les banyes, malgrat que està permesa (art. 48.3).
• Se’ls ha de matar “en tot cas”, “en finalitzar aquest tipus de festejos” i “sense la presència del públic” (art. 91.6).

A més d’aquesta reglamentació, està la pròpia raó de ser del negoci taurí, que viu de vendre animals per a ser torturats i matats. Els animals han de morir per a que, cada setmana de bous, s’hagen de comprar de nous. El “producte” és un animal que ha d’acabar mort: les ramaderies no estan disposades a vendre animals si no és per a la seua “liquidació”. No van a permetre que resten vius per a que facen de tap al negoci o, fins i tot, per a que puguen ser utilitzats com a sementals sense que això repercutisca en el seu compte de resultats.
Per altra banda, cap dels agents del negoci, de la banda de l’organització de les corregudes o dels “consumidors i consumidores finals”, vol els animals per a res. No van a ficar al balcó o al corral de sa casa i fins a la fi dels seus dies un animal que, en créixer, pot pesar més de 500kg.
No el van a alimentar amb tots els que se’n menjaria de pinsos i ferratges, ni el van a prestar l’atenció veterinària que li cal. Tan que s’estimen el bou, i només el consideren una cosa que serveix per a torejar, per a torturar i matar. El valor de la seua vida, per a ells, és el mateix que té el paper de la seua entrada: només per a passar una estona i viure una “experiència”, com qui salta d’un pont enganxat amb una corda o com qui va a l’spa.
L’única alternativa que tindrien per a optar per una pràctica sense mort seria entrar, de forma clara, en les modalitats de linxaments que reglamenta la normativa valenciana de bous al carrer. Haurien de saltar al correbou, al bou de vila o a les vaquetes amb animals llogats. Aquesta normativa sembla escrita pel Grouxo Marx quan parla del “toreig diferenciat del toreig”, ja que és una traducció literal del text originalment escrit castellà, on el “toreo” és diferent a la “lídia” (coses del PP i de la nostra magnífica societat bilingüe). És a dir, si s’abandonen la parafernàlia dels terços i les sorts que han aplicat a les becerrades (capote, banderilles, muleta i mort) i es garanteix que els animals siguen llogats, sota la reglamentació dels “festejos taurins tradicionals de la Comunitat Valenciana (bous al carrer)”, és quan realment estaran donant el pas que diuen estar donant.
Si no és així, el que estan fent és eliminar la part visible de la barbàrie, la indescriptible matança del vedell a la plaça. Les becerrades continuarien vives, dissimulades. Cada any, una sèrie de vedells serien comprats a una ramaderia. Aterrits, haurien de fer el llarg viatge fins a Algemesí amuntegats a dins d’un camió. Patirien l’estrès i la por del trasllat cap a la plaça i del toreig i, això si, es lliurarien de la massacre amb banderilles, estoc i remat. Però, finalment, continuarien morint per a mantindre viva aquesta pràctica, com cada any fins ara. A Algemesí, continuarien morint els vedells de les becerrades cadafaleres.
Per tant, la pilota continua sent a la seua teulada pel que fa a això.
Per que fa a la lluita contra la tortura taurina i contra l’explotació animal, és a la nostra. Com sempre. Fins a
l’abolició.

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista