Prenent-nos seriosament l’Alliberament Animal

Prenent-nos seriosament l’Alliberament Animal

2939

Fa temps vaig rebre la trucada d’un company instant-me a que anés a una protesta que s’havia convocat contra el Circ Mundial durant l’Aste Nagusia, la Setmana gran de Bilbao. Li vaig respondre amb una negativa. Després d’una conversa telefònica una mica hostil vam acordar discutir-ho en persona. Als seus ulls, faltar a aquesta convocatòria esdevenia una mena de traïció per als animals. No semblava entendre que les carnisseries del seu entorn, per exemple, representen fets encara pitjors que els que ocorrien en aquell circ on tindria lloc la convocatòria i no obstant això mai havia protestat públicament per això. Selecció estratègica? No, en aquest cas, qüestió d’inèrcies.

És inqüestionable que tinc la responsabilitat de solidaritzar-me amb qui pateix una injustícia i vull que se’m convidi a la reflexió si erro, si dono l’esquena als animals, si no compleixo amb les meves responsabilitats -no sóc amic de la relativitat, tenim una responsabilitat amb qui es troba oprimit – o si prenc decisions incorrectes, injustes o irreflexives. Però això no és el que va passar aquí.

Sembla que, al marge de qualsevol valoració estratègica, hi ha certs fronts en els que algú involucrat en el moviment d’Alliberament Animal ha d’estar present. Part de l’activisme que realitzem no respon a una agenda o a uns objectius estratègics emmarcats en una direcció comuna, sinó a una sèrie d’inèrcies que el determinen i que a més posen de manifest una manca de compromís generalitzada.

La responsabilitat de ser eficients

Només en els escorxadors de tot el món més de dos animals són executats per segon [1] i el nombre de peixos capturats en mars o criats en piscifactories és tal, que es compten per tones. La nostra societat s’ha construït sobre innombrables injustícies contra els animals que a dia d’avui formen part de la nostra vida quotidiana. Davant d’una situació de tal envergadura no només tenim la responsabilitat de lluitar enèrgicament contra ella sinó que a més, i com és lògic, tenim també la responsabilitat de fer-ho bé.

Quan triem formar part d’una acció o d’un projecte estem, per omissió, deixant de participar d’altres accions o projectes. També, si establim el nostre radi d’acció a un lloc concret estem, per omissió, deixant de fer-ho en un altre. I ens agradi o no, ni totes les accions tenen el mateix abast, ni tots els projectes són igualment eficients ni el treball realitzat en un lloc té la mateixa repercussió que fer el mateix en un altre lloc. Tot importa.

L’elecció d’allò en el que hem decidit involucrar-nos, sigui una acció concreta, una campanya, un projecte o una organització hauria d’estar en funció de la maximització del nostre potencial. És a dir, un context de militància on el resultat de la nostra implicació sigui el millor possible.

El lloc on realitzem activisme

Fem activisme en el lloc on hem decidit viure o vivim en el lloc on hem decidit fer activisme? Si treballem conscienciant a peu de carrer -avui en dia la feina a la xarxa és fonamental i es pot fer des de qualsevol lloc- és una pregunta que hauríem de fer-nos. La mateixa acció realitzada en un lloc determinat té una repercussió diferent a si és realitzada en un altre lloc. Això és un fet. No és el mateix repartir fulletons a Madrid que a qualsevol petita localitat de la península de la mateixa manera que tampoc és el mateix fer una acció al centre de Barcelona que fer-ho a la perifèria.

No estic dient que calgui evitar repartir fullets o realitzar accions en llocs petits. Ni molt menys, tota acció importa. Però sí hi ha d’haver un raonament de pes que ens porti a prendre aquesta decisió. Decidir fer una acció en un lloc determinat implica prendre una altra decisió alhora: la de no fer aquesta mateixa acció en un altre lloc la repercussió podria ser més gran. I si aquesta acció la repetim periòdicament estarem prenent aquesta decisió multitud de vegades. No és casualitat que les activistes que decideixen crear un col·lectiu a Sevilla siguin sevillanes, els que decideixen crear un col·lectiu a Toledo siguin toledans o les que decideixen crear un col·lectiu a Vigo siguin vigueses. No crec que m’equivoqui si penso que, llevat d’excepcions, la gran majoria de persones que decideixen portar aquest tipus d’activisme a la seva ciutat és per una qüestió de comoditat i no d’eficiència.

Conec molts companys que s’han traslladat a una altra ciutat per motius laborals, acadèmics, sentimentals o familiars, però, el nombre d’activistes que conec que s’hagin mudat a un altre lloc per qüestions d’eficiència és molt baix.

Això és només un exemple però és molt clarificador. No ens prenem la lluita per l’alliberament animal amb la serietat i la responsabilitat que es mereix.

La necessitat d’una agenda

Per maximitzar el nostre potencial i per aconseguir resultats es fa necessari treballar sota una agenda. És a dir, un full de ruta que ens marqui, amb més o menys flexibilitat -això ja depèn de l’anàlisi de cadascú i dels contextos organitzatius-, les diferents tasques que hem d’escometre per a la consecució més eficient d’un objectiu en un temps específic. El contrari a no treballar sota un programa definit és la improvisació i deixar tot a la sort. Si bé és important que una agenda permeti certa flexibilitat per poder adaptar-se als esdeveniments la manca d’objectius i d’anàlisi minva nostre potencial i repercuteix negativament en els resultats i això, en el context en què ens movem, suposa una falta de responsabilitat i de solidaritat.

La nostra agenda no la pot marcar un circ que ve a la ciutat on vivim de casualitat. Són els objectius assenyalats en un pla estratègic després d’una anàlisi de context dels que han de determinar el tipus de tasques i accions polítiques a dur a terme. Si un circ ve al lloc on visc o on sóc de pas i hi ha una acció organitzada contra el mateix pot semblar que el més lògic, és que acudeixi. També pot semblar lògic que, si formo part d’algun col·lectiu local, emprenguem accions de protesta contra el mateix. Però a l’anar a aquest lloc o en organitzar una protesta en contra estic prenent una altra decisió, deixar de banda les tasques que m’han estat marcades en un pla estratègic.

No podem abastar-ho tot. Per això és important ser conscients de les inèrcies que ens empenyen a ser presents en un tipus de protestes o realitzar un tipus d’activisme i evitar que determinin les accions polítiques que hem definit de manera responsable en un pla estratègic.

Un examen acadèmic, el disseny d’una horta, la construcció d’un edifici, o la simple tasca de fer la compra de la setmana seran tasques millor escomeses si prèviament han estat preparades. Si assumim això per a qualsevol tipus d’acció humana perquè no assumir el mateix quan prenem la decisió de solidaritzar-nos amb els qui són oprimits.

És que és una acció menys important?

FONTS:
[1] Algunes xifres més: quants ens toquen a cada un o cadascuna ?, per Oscar Horta

https://masalladelaespecie.wordpress.com/2009/05/09/algunas-cifras-mas/

NOTA DE L’AUTOR: En l’article utilitzo el terme animals en referència als animals no humans amb l’únic propòsit de facilitar la lectura i no resultar redundant. Els éssers humans també som animals, per això, el terme animals per referir-nos a qui són com nosaltres, resulta discriminatori i ha de ser evitat i / o explicat.
La utilització del femení i masculí de forma aleatòria és intencionada. El llenguatge construeix realitats i canviar aquestes realitats passa per qüestionar el llenguatge.

 

En els meus anys de militància he passat per diferents organitzacions (Grup antiespecista de Bilbao, Drets per als Animals, Alternativa per a l’Alliberament Animal, Equanimal i Igualdad Animal). He participat en diferents accions directes (sabotatges a la caça i irrupcions en places de toros, tancaments, passarel·les de pells i altres llocs on es fa gala de l’explotació animal), actes de protesta i en diverses investigacions. Em trobo imputat al costat de diversos/es companys/es fruit d’un muntatge judicial, policial i mediàtic que s’emmarca en una agenda repressiva contra el moviment d’Alliberament Animal (RepresionDerechosAnimales.info).