L’animalisme com a excusa

L’animalisme com a excusa

3243

El 31 de gener d’aquest any, l’Associació Gitanes Feministes per la Diversitat publicà, al seu perfil de Facebook, una foto de la primera torera gitana per a felicitar-la per la seua “valentia”. Aquesta associació té per objectiu denunciar i lluitar contra la discriminació que pateixen les dones gitanes a tots els àmbits de la societat.

Jo, que les seguisc i he recolzat les seues campanyes, per exemple la que demana a la R.A.E. una cosa tan elemental com que la paraula “gitano, na” no es definisca com “que estafa o obra amb engany”, quan vaig veure la foto empassí saliva. Perquè és inexplicable que una associació que lluita per la justícia social, des del feminisme, entenga que torturar fins a la mort un animal tancat és un acte de valentia o d’igualtat. I em disposava a escriure això mateix, però se m’avançaren. Dones gitanes intervingueren per a dir que en el seu nom no, que torturar un animal no era ni valent ni era just. Una d’elles va escriure: “Abans de res sóc gitana i crec que heu enfocat tot això de molt mala manera, ja que per a mi no és de valentes que alguna persona maltracte un ésser innocent i sense maldat i que agonitza fins que acaben amb ell, i tot això vist per persones que gaudeixen veient sang i que volen emmascarar els laments agonitzants i de terror d’un animal amb un pas-doble! Valentia és aquella que salva vides! No de qui les mata per diversió! Valentia és del qui ajuda desinteressadament, de les dones gitanes que lluitem perquè tot aquest món troglodita quede enrere!!! “.

Un bon nombre de comentaris anaven en aquest sentit. No obstant això, també hi hagué algun comentari que, des de fora i argumentant una suposada defensa animal, culpabilitzava al poble gitano (totes les persones) i el relacionava amb la delinqüència, la droga i el maltractament animal.

Així que aquestes dones, que lluiten cada dia contra els prejudicis i la desigualtat i que rescaten animals, van haver de llegir això. Són gitanes, són culpables, fi.

Aquests raonaments són d’una miopia ètica que fa por. Sí, n’hi ha de persones gitanes que torturen animals, i de paies no?, seria legítim afirmar que tot el poble valencià és torturador perquè el govern del PP vol aprovar una Llei de Senyes en la qual la tortura animal es considera un senyal d’identitat?, jo sóc una torturadora aleshores?

Tot això em recorda el “purplewashing” (rentat violeta): l’estratègia que consisteix a utilitzar els drets de les dones per justificar la violència sobre algunes dones. És a dir, persones amb un discurs d’odi que nega la igualtat, es tornen súper-feministes per menysprear a una dona amb vel i expulsar-la de l’espai públic. Súper alliberador. Ara bé, quan es tracta de drets sexuals i reproductius, de coeducació, d’educació afectiva-sexual, … el feminisme s’esfuma més ràpid que una cursa de braus si no hi ha subvenció. S’esfuma perquè, en realitat, no tenen cap intenció d’aplicar polítiques feministes, només es tracta d’alimentar l’odi, generalment contra una persona que està en una situació de vulnerabilitat.

També em recorda el “pinkwashing”: utilitzar les llibertats sexuals com a excusa per a negar drets, tan elementals, com el dret a la vida. Pense, sobretot, a Palestina i en com es disculpa l’apatheid que pateixen, també, les persones LGTBI palestines.

I recordant, recordant, recorde una casa que hi havia a prop d’on estic ara. Era la casa municipal que feien servir com a reten de policia i calabossos, als anys 50 del segle passat. Allí hi anava el guàrdia rural que, en una època de fam, vigilava que no robaren a l’horta. Expliquen les ancianes que si aquest home agafava una nena gitana intentant agafar alguna cosa per menjar (això no és robar), la portava a la casa i la violava sota amenaces de detenció. Aquesta casa era al centre del poble. Es podia sentir com ploraven “les gitanilles”. Perquè elles ploraven, ploraven molt. Les estaven violant. Però cap persona que les sentia podia fer res perquè el guàrdia rural tenia total i absoluta impunitat. En el relat d’aquesta història es barreja la vergonya, la tristesa i el dolor.

Vull ser molt clara: una persona que participa en la tortura és menyspreable. Una persona que es dedica a mutilar de forma sistemàtica, a fer vomitar sang a un animal derrotat, és menyspreable. Ho és pel que fa. El color de la seua pell, el seu sexe, la seua opció sexual o la seua procedència és irrellevant. L’animalisme és una lluita d’alliberament, que també té un posicionament clar respecte a això. Aquesta lluita és hereva de la lluita feminista, antiracista, LGTBI i, per tant, ací es lluita contra tots els prejudicis i es defensa la igualtat, precisament perquè volem un món on la diferència no signifique dominació. I si alguna persona utilitza els animals com a excusa per llançar discursos d’odi (discursos ignorants, profundament ignorants per definició) potser s’hauria de plantejar buscar-se altra ideologia. Perquè aquesta, per descomptat, no és la seua.

 

Diplomada en Relacions Laborals. Llicenciada en Història. Militant d’esquerres. Feminista, heterodisident i vegana.