Bous embolats a Castelló: no hi haurà pau per als malvats

Bous embolats a Castelló: no hi haurà pau per als malvats

3058

El passat 15 de febrer va tenir lloc una manifestació taurina a Castelló el lema era “En defensa d’allò nostre”, que gairebé rima amb “la cosa nostra”. Els taurins es mobilitzen per defensar el seu esperpent nacional recolzats per la corrupció. No en va, alguns treballadors ja han denunciat que han estat amenaçats de perdre la feina si es negaven a signar campanyes taurines presentades pels seus propis caps.

Quan Barcelona es va declarar ciutat antitaurina, va sorgir un pintoresc moviment en forma de “Plataforma per a la Defensa de la Festa” que va fracassar de manera rotunda després de la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Fins aquest moment, la Plataforma, la cara visible a Barcelona era un taurí arribat de fora, va sorprendre a propis i estranys aconseguint entrevistes a les televisions autonòmiques, alternant-se amb algun polític taurí català i organitzant curses de braus amb “figures” que somiava farien renéixer la tauromàquia a Catalunya.

Ens vam quedar bocabadats el dia en que a Barcelona vam aconseguir reunir gairebé 7.000 persones en una històrica manifestació antitaurina, ens topaven de morros amb uns éssers engominats i ben vestits, “lacostes”, mantellines, vestits florejats, cordons d’or, vanos i fins i tot pintes arribades dels més extrems llocs del territori nacional i que pretenien fer passar per afició catalana omplint la Monumental. No van escatimar a l’hora de regalar entrades, subvencionar autocars, crear webs taurines i deixar-se la vida a salvar els toros a Catalunya, que ja agonitzaven feia temps. Van prohibir gravar dins de la plaça perquè no es veiessin les imatges d’una plaça semi-buida i els brams dels toros mentre els tallaven les orelles en viu, els vídeos es van penjar en una magnífica web antitaurina que alguns recordaran.

Toros a part, hi ha una altra xacra a Espanya de la que fins els taurins més puristes reneguen, i són les festes populars en les que els toros són martiritzats en les diferents maneres en què agradi al vulgo, com ja coneixem a través de les jonegades d’Algemesí (València), el toro llancejat de Tordesillas (Valladolid), el de foc a Medinaceli (Soria), capllaçat de Benavente (Zamora), el del coixinet a Còria (Càceres) o els bous al camp (perseguits i atropellats per tractors) en diverses zones de Castella-la Manxa.

Altres especialitats a la zona del Llevant i Terres de l’Ebre (sud de Tarragona), consisteixen en atiar als animals perquè caiguin a l’aigua, lligar-los per les banyes i tirar de les cordes fins espellar-les, o calar foc a les banyes i gaudir contemplant la desesperació de l’animal que vol desfer-se del foc mentre les espurnes li cremen el cap, enceguen els ulls o terroritzen fins a caure desplomats per un atac al cor. Altres es suïciden donant-se cops de cap contra la paret, mentre els seus mugits de terror en ser embolats i el rastre de sang que deixen les seves peülles ens deixen inequívoques mostres del seu sofriment.

A Castelló els agrada això últim, i ho celebren en tota ocasió. En total, uns 3.662 bous han estat embolats el 2014 (176 més que el 2013 i gairebé 1.000 més que el 2008). Els animals troben la mort literalment linxats per hordes d’energúmens amb el beneplàcit dels polítics. Mantenir al poble assilvestrat mentre donen les seves pilotades és també una especialitat de certs cacics de la zona, no en va, va ser el Consell de la Generalitat Valenciana que l’any 2012 va impulsar una iniciativa per declarar els toros com a Bé d’Interès Cultural i Immaterial. Per la seva banda, en la manifestació taurina de Castelló asseguraven que els toros havien aportat “cultura, tradició, benestar i riquesa”, mentre insultaven i agredien als antitarurinos que es jugaven la vida per dir-los tot el contrari.

Allò darrer a Castelló és no conformar-se amb embolar un bou, i fins a 12 arriben a ficar en contenidors de ferro on un munt de covards, torxes en mà, a més a més de calar foc a les boles que porten sobre el cap els provoquen cremades al llom. Els bous surten en manada espaordits de la presó de ferro on estaven esperant la seva condemna. També se’ls encenen no dues, sinó cinc boles que porten com pesada penitència escopint flames i petards que els terroritzen i dels que lluiten per alliberar-se.

Entre totes les batalles lliurades contra les festes taurines a l’estat espanyol, faltava la de Castelló, a la qual cal “donar menjar a banda”. Per això s’està preparant una manifestació per recordar i reivindicar a les milers de víctimes caigudes anualment.

Fa uns anys es va posar en contacte amb l’associació a la qual pertanyia una anònima desesperada denunciant que a la localitat on vivia, Ciudad Rodrigo (Salamanca), celebraven uns carnavals taurins en els que durant una setmana es torturaven bous amb els fons de l’ajuntament. Afectada de càncer, havia de pagar de la seva butxaca el transport diari per al seu tractament a la capital doncs a Ciudad Rodrigo no havia hospital adequat.

A Castelló hi ha aeroports fantasmes i festes taurines en què s’inverteixen milions d’euros, mentre la ciutadania pateix les retallades del seu desgovern però ni s’assabenta, alienada per les festes populars a les que els seus polítics els empenyen perquè amb elles perdin la decència i la dignitat a cop de tortura animal.

La seva ignorància, la seva violència i les seves mentides, com la que el moviment antitaurí està subvencionat des d’Europa, avorreixen. I encara que fos així, els diners hauria arribat de donacions animalistes d’altres països, que lluiten amb nosaltres en el que la Unió Europea ignora i fet i fet subvenciona amb milions d’euros.

Així les coses, no queda més remei que iniciar una altra croada, aquesta vegada per salvar als nostres animals de les fogueres. Aquestes manifestacions pàtries, que els malvats solen celebrar en honor a algun sant patró, han arribat a comptar fins amb capellans emboladors “per la gràcia de Déu”, com el pare Federico d’Algimia d’Almohacid (Castelló) o el rector de Puçol (València). Aquest últim ho va fer, segons va explicar, per integrar-se en els costums dels seus sants feligresos. Amb l’església hem topat.

Per a més informació de la propera manifestació antitaurina a Castelló

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).