No totes les opinions valen igual

No totes les opinions valen igual

3406

En el dia d’avui vull detenir-me a examinar de manera molt bàsica una qüestió “sorollosa” no només en àmbits animalistes, sinó en altres també quan es tracta de discussions i intercanvi d’idees. En moltes discussions s’arriba al punt d’advocar per l’infaltable “respecte per les opinions dels altres”, com si les idees no poguessin ser refutades, i com si totes les opinions tinguessin el mateix valor. Quan les discussions arriben a aquest punt, es confonen dos elements: el dret que cadascú té a l’opinió pròpia, i l’assumpció que totes les opinions tinguin el mateix valor.

Plató ens diu que les opinions són doxa, creences populars o comuns que no estan relacionades amb un coneixement o argumentació de tipus racional. Quan una diu que cada persona té dret a la seva pròpia opinió, usualment ens referim a aquest tipus de creences personals subjectives i subjectes a incertesa: que t’agradin més els gats que els gossos o que prefereixis el gelat de vainilla al de xocolata, aquestes són opinions la discussió de les quals resulta estèril perquè no es persegueix que l’altre canviï d’opinió, només s’expressen gustos personals.

D’una altra classe d’opinions parlem quan es tracta d’argumentacions racionals o d’opinions basades en coneixements (científics, tècnics, professionals o d’oficis, etc.) i que per tant es poden verificar o falsejar més enllà dels gustos o de les preferències personals. I aquí rau el problema principal: que solem confondre les opinions del segon tipus, les de coneixement tècnic/científic/professional, amb les opinions emanades del simple gust personal. Vegem-ho amb un exemple actual: la polèmica de les vacunes. Hi ha un coneixement científic que avala la vacunació dels nens i que tira per terra la remor estesa que certes vacunes causen autisme. A l’opinió experta i tècnicament fonamentada dels científics, les persones sense formació científica no poden argumentar les seves opinions basades en les seves creences personals i demanar que les dues opinions siguin respectades i tingudes en compte amb el mateix pes, perquè no en tenen. El mateix passa quan, per exemple, es diu que els animals són inconscients o no senten com els humans. Que ens agradi seguir menjant animals o torturant a tradicions cruels no és una posició equiparable argumentalment amb les opinions o raons científiques que ens indiquen que els animals si són éssers conscients i sensibles -fets fàctics que ens han d’interperl·lar moralment. Podem demanar respecte per a les persones que sostenen idees, però per les idees no es pot demanar un estatus de respecte. Per això estan fetes les idees: per debatre, argumentar, refutar i canviar-les per altres en cas de ser considerades errades, extemporànies, que no responen al context actual, o l’estat actual del coneixement, etc.

Llavors, què significa tenir “dret” a una opinió? Podem donar dues respostes per això: una simple i una altra complexa. La simple significa exactament això: tots podem tenir opinions, i ningú pot detenir una altra persona que pensi el que pensi. Però aquesta afirmació és bastant trivial, i es confon amb el valor, formació i riquesa de les opinions personals. D’aquí la resposta complexa: que si tenir “dret” a una opinió significa tenir dret al fet que els punts de vista propis siguin considerats veritables, o almenys, considerats propers a la veritat, llavors les coses canvien. Si les opinions personals es funden en la ciència, o en el pensament màgic, en idees retrògrades moralment, fonamentalistes o essencialistes, es tracta d’arguments i d’opinions que no poden tenir el mateix valor. Tots tenim dret a tenir una opinió, però això no vol dir que totes les opinions siguin racionals, respectables i que haguem de prendre seriosament. Perquè elles depenen de les seves raons i fonaments, no de les persones que les tinguin.

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Actualment estic escrivint la meva tesi doctoral en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món de l´animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.