Vegan Justice League

Vegan Justice League

2439

He passat molts dies, últimament, pensant en aquesta mena de kamikazes New Age que estavellen la seua no violència contra tot el que es mou. Com el tifó diví que enfonsà l’enorme flota mogol del Kublai Khan, apareixen de sobte per a esborrar injustícies per delegació, amb quilotones d’energia virtual generada a base de m’agrades i d’asistires, i acumulada gràcies a superpoders que no es poden veure, que t’has de creure, que es conjuren mitjançant textos críptics que han d’incloure obligatòriament cors i altres emoticons màgics.

És probable que apareguen on no toca i que l’enemic esborrat no ho siga tant, fins i tot que no ho siga gens, però això mai podrà aturar la Lliga de la Justícia.

Aquests éssers amb una missió superior s’amaguen entre nosaltres amb un alter ego “normal” que, per a dissimular, de vegades va a manis amb permís i tot. Aquest fet excepcional permet que pobres mortals com jo els vejam i escoltem en persona. Sovint, m’han parlat de la insuportable angoixa que els genera la massacre especista permanent que creix a cada segon, a tot arreu, ací i ara. A un nivell més micro, la insuportable angoixa és pel Toro de la Vega que van a matar, o per les becerrades cadafaleres d’Algemesí, o pels gossos que tenen data d’execució a les gosseres, pel camió de porcs condemnats que avança per la carretera cap a l’escorxador…

Sempre he volgut ser empàtic amb aquests sentiments, i per això sempre he volgut creure que em parlaven de la massacre malgrat que la seua angoixa semblava ocupar el centre del relat. En alguns casos, però, s’han passat a allò que Hitler era vegetarià o que Israel és un país superavançat en veganisme i “no com els moros”, i aleshores, i només aleshores, he enviat l’empatia a la merda. Bé, això no venia al cas. La cosa és que tenen tanta angoixa que, a diferència de la gent mediocre, necessiten que els canvis arriben ja però ja, i no es poden aturar a pensar, planificar o elaborar estratègies. Així, d’ací no res, anant al gra, la fèrria coalició formada per la Lliga de la Justícia i Sálvame abolirà l’especisme planetari.

Entre aquesta gent, destaquen individus que són com el Silver Surfer de Marvel, com el Chuck Norris que pot escoltar el silenci. Són superherois amb poders que els situen per sobre de la resta, que els permeten saltar a una plaça de tortures sense permís (amb entrada pagada, això si, quina llàstima) i enfrontar-se als torturadors només amb un tanga negre i unes lletres pintades al seu cos herculi. Després de rebre unes quantes carícies sense immutar-se, desapareixen en companyia de la policia havent deixat clar els taurins que estan avisats.

Els seus ulls ho poden veure tot, et veuen a tu. Recorda, tens un passat i et poden assenyalar amb el dit. Em pot assenyalar a mi, que no sé quanta carn he menjat i quanta llet he begut al meu passat, que he tingut diverses jaquetes de cuir com les de John Travolta a Grease i que m’he aprofitat de la tortura d’animals als laboratoris sense aturar-me a pensar en ells ni un segon.

Si encara ets especista, has de saber que no els arribes a la sola de la sabata, que no et necessiten. Si comences a veure els animals que mai havies vist i penses en fer un gir a la teua vida, has de saber que no tens cap dret a seguir el teu camí perquè l’únic camí és la puresa. Si, per exemple, ets administrativa d’un escorxador, haver vist la gola del monstre de prop i prendre consciència no et redimirà, ni el teu veganisme ni el teu activisme. Si necessites el sou per a pagar el lloguer o la hipoteca i esperes trobar altra faena abans de marxar, has de saber que formes part del monstre i no tens el beneplàcit dels superherois.

Recorde una xica que mirava la foto d’un beagle amb la pell cremada, amb la mirada aterrida i l’esquena clavada al cantó d’una fosca gàbia. Mirava fixament aquell animal mentre em contava que treballava a una empresa responsable de vols de la mort per a subministrar víctimes de la vivisecció als laboratoris. Plorant, em digué que havia sentit els pilots riure’s dels animals que vomitaven per les turbulències. Em digué que, des de la distància, li pesava la culpa de cada víctima. S’havia fet vegetariana sentint aquells pilots, i havia decidit que seria vegana, però continuava treballant allí. Ella tampoc és digna dels superherois.

Estic fastiguejat i no vull que els propers 10 anys al costat de la Lliga de la Justícia siguen com els primers. Continue estant al costat de la xica que mirava el beagle, la continue escoltant amb atenció i ho faré sempre. Vull que sàpiguen que jo he pres partit per ella. Vull que sàpiguen que em sent com un fugitiu emmanillat a altre que es considera per sobre del bé i del mal i que no escolta, i que m’agradaria trencar les manilles.

Vull que sàpiguen que vull fer camí amb gent amb la que sembla que no puc fer tot el camí. Al costat de les boges dels gats que fan rondes per a omplir d’aigua i pinso uns culs d’una ampolla que, en cas d’atac enemic, defensaran amb ungles i dents. De la gent que fa cadires de rodes amb canonades de plàstic, de la que té cura dels coloms i de la que s’estima els cavalls. De la gent amb sabates de cuir que crida front a la plaça de bous. Vull caminar al costat de gent que està mil passos per davant del meu punt de partida, i que ara son on han estat moltes persones veganes i antiespecistes, moltes membres de la Lliga de la Justícia.

Vull que sàpiguen que no vull fer camí amb la Lliga de la Justícia. Sobre tot, vull dir-ho després de llegir un post a Facebook. de la penya taurina de Gestalgar, indignada per les nostres denúncies. Aquesta gent és responsable dels linxaments de bous al carrer on, al 2009, una tanca mal fixada permeté que un bou poguera escapar. En la fugida, enganxà una persona que caminava pel carrer, aliena al linxament, i li provocà greus lesions. Aquesta persona ha hagut de fer un llarg camí judicial per a que li reconeguen el seu dret a ser indemnitzada, i el poble ha de fer front a prop de 180.000€ que diu que no té(1).

No pense fer més publicitat d’una de les moltes seccions locals d’aquesta mena de KKK tan valencià. Només vull dir que, com que no tenen arguments, fan servir tot el que troben i, què pot ser millor que el resultat de les campanyes inquisitorials de la Lliga de la Justícia, presentades com si foren investigacions tauricides?

———

(1) Animalisme CAT, 27/01/2014, Bombolla, prioritats i senyes tauricides. Gestalgar i Cullera. http://animalismecat.blogspot.com.es/2015/01/bombolla-prioritats-i-senyes-tauricides.html

 

La part de la meua biografia de la que estic més orgullós és que sóc vegà, que fa de la justícia un exercici quotidià. També m’agrada molt haver aprés Història a la Universitat de València. Sóc militant antiespecista, feminista, LGTBI, ecologista, socialista i independentista. En definitiva, no vull privilegis i, encara menys, els que es suposa que m’han de privilegiar a mi.
Sóc militant d’Iniciativa Animalista