Ahir, el poble de Cazalilla, Jaén, va tornar a celebrar la “festa de la indiota”. Un festeig que es va realitzar després de la processó de Sant Blai, irònicament un dels 14 sants auxiliadors. Aquesta festa cruel ha estat sancionada econòmicament des de fa 11 anys, però això no frustra als 850 habitants que reuneixen anualment els 2.001 euros de sanció per seguir celebrant el patiment animal.

La indiota va ser llançada a les 6 i 10 de la tarda des de l’església de Santa Maria Magdalena. Va caure a plom a terra, sense pràcticament poder planejar. A baix va ser recollida per una animalista que allí s’havia traslladat per salvar-li la vida. Hi va haver un forcejament amb els i les veïnes de Cazalilla, que finalment es van portar a la indiota corrents. No es coneix l’estat de salut de la indiota, a qui van agafar per les potes i van arrencar multitud de plomes.
 

 

Any rere any els i les cazalilleres afirmen que no es mata la indiota i sí es guardada en un lloc segur. No hi ha imatges que corroborin això. Des de la pàgina web de l’Ajuntament s’afirma que “qui aconsegueix fer-se amb ella la enarborarà en alt com un signe de triomf i de sort. La tradició requereix també que les joves solteres que aconsegueixen arrencar una ploma seran preteses aquest any per un fadrí “.

L’origen d’aquest festeig, actualment denunciat per associacions animalistes com l’Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal (Actyma) i l’Associació Nacional per a la Protecció i el Benestar dels Animals (ANPBA), data de finals del segle XIX quan dues famílies del poble estaven enfrontades i el casament dels seus familiars va suposar la pau a la vila. La indiota, llavors símbol de riquesa i prosperitat, va ser llançada des del campanar per celebrar l’harmonia adquirida.

Després del frustrat intent d’alliberament, les persones activistes van ser agredides pel poble cazalillero. A més, diferents periodistes van ser amenaçades, entre elles TVAnimalista, a qui se li va prendre i va esclatar la càmera contra el terra.

Foto: Tras los Muros