Sobre motivacions

Sobre motivacions

2824

Per què no menges carn, ni llet, ni ous? Per què no utilitzes cuir? En resum per què has decidit convertir-te en vegà? Aquestes són preguntes que ens veiem obligats a respondre constantment. La resposta és òbvia, almenys per a mi: per respecte als animals. Els respecto, els estimo i els defenso i lògicament no vull ser causa de la seva mort, maltractament i/o explotació. Com veieu la principal motivació és ètica.

No obstant això dins de l’entorn esportiu del meu grup d’amics, molts encara pensen que el motiu del canvi ha estat per una millora de salut, fins i tot de rendiment esportiu. Rebo diversos missatges de gent que em pregunta sobre la conveniència d’adoptar una alimentació vegana, per estar més sans i rendir a major nivell, per poder córrer més ràpid, més lluny i amb menys lesions.

En principi la meva postura és clara, no es tracta d’ajudar-te a tu mateix, es tracta d’ajudar als altres, no ha de ser un mòbil egoista el que ens mogui a canviar els nostres hàbits de vida, sinó una necessitat d’ajudar a altres, en aquest cas als animals.

Si bé, la nostra salut com indiquen tots els estudis científics, millorarà en adoptar una alimentació vegana combinada amb exercici, tindrem menys greix, més massa muscular, més vitalitat, millors digestions, major longevitat, menys incidència de diverses malalties, la llista de beneficis és innombrable, però no hem de veure això com un fi en si, sinó més aviat com un efecte col·lateral que és ben rebut.

Quan em demanen consell parlo de l’especisme i del respecte a la vida, però tampoc perdo de vista la finalitat, que és que menys animals siguin esclavitzats i assassinats, per la qual cosa no oblido, explicar els avantatges per a la nostra salut, així d’aquesta manera he conegut casos d’amics que, motivats per un estil de vida més sana, han provat amb l’alimentació lliure de patiment animal i aquesta ha estat la porta d’entrada per conèixer el veritable estat en què viuen els animals, ha estat el revulsiu que els ha fet empatitzar amb tots els éssers que senten i ser sensibles al seu patiment i s’han convertit en activistes pels animals, conscienciant als altres i transmetent un missatge de respecte.

Potser el cas més cridaner sigui un dels millors corredors de ultramarató de la història, Scott Jurek, en el seu llibre “Eat and Run”, parla de com donar el pas al veganisme, principalment per trobar una dieta més equilibrada i senzilla. Quan vaig llegir el seu llibre vaig trobar a faltar més referències a la seva lluita pels drets dels animals. A principis d’any vaig coincidir amb ell en una ultramarató a les Palmes de Gran Canària i vaig tenir ocasió de conèixer-lo i xerrar amb ell, per la meva sorpresa em va explicar que a mesura que anava coneixent les condicions de vida dels anomenats animals de consum, va fer d’aquesta la seva principal motivació, la defensa dels animals.

Per tant, crec que no hem de desaprofitar totes les armes que tenim a la nostra disposició per intentar treure la bena dels ulls als nostres companys humans. Crec que la gran majoria tenim potencial per adonar-nos que el que els fem als animals està malament, molt malament, però en alguns casos la capa d’indiferència que ha forjat la societat sobre nosaltres és massa gruixuda. Per tant, sóc partidari d’apel·lar a l’ètica, a la salut i al medi ambient, al que sigui perquè ens adonem que la vida dels altres animals no ens pertany.

 

Alberto Peláez és corredor de muntanya, especialitzat en ultrafons, amb un gran nombre de victòries a l’esquena, vegà i activista pels drets dels animals, tracta de transmetre un missatge de compatibilitat entre una vida de respecte a tots els éssers vius i l’esport d’alt rendiment.
Tècnic superior en Activitats Físiques, entrenador personal i bomber de professió, reparteix el seu temps entre l’esport i l’ajuda dels animals col·laborant amb diverses societats protectores, donant xerrades i transmetent les seves experiències portant una vida vegana i activa.