La consciència en els animals

La consciència en els animals

3156

Per als que respectem els animals com a éssers moralment rellevants, el sol fet que siguin capaços de sentir defineix l’àmbit de rellevància moral, i ens obliga a repensar la nostra relació amb ells. No obstant això, és important també reconèixer l’existència d’altres característiques que ens uneixen als animals, especialment per a totes aquelles persones escèptiques o reticents a pensar que estem més propers als animals del que ells suposen, o que els resulta desitjable. Una d’aquestes característiques és la consciència.

L’any 2012 un grup d’importants científics de diferents branques de les neurociències es van donar cita a la Universitat de Cambridge per celebrar la Francis Crick Memorial Conference, que va tractar sobre la consciència en els animals humans i no humans. En finalitzar les conferències, els ponents participants van signar la “Declaració de Cambridge sobre la consciència”, que va resumir les troballes més importants de la investigació allà exposada i discutida (entre els signants hi ha el cèlebre físic i cosmòleg Stephen Hawking).

La declaració va ser presentada d’aquesta manera: “vam decidir arribar a un consens i fer una declaració per al públic que no és científic. És obvi per a tots en aquest saló que els animals tenen consciència, però no és obvi per a la resta del món. No és una cosa òbvia per a la societat.”

Resumidament, la Declaració estableix que: “L’absència d’un neocòrtex no sembla excloure un organisme d’experimentar estats afectius. L’evidència indica que els animals no humans tenen la neuroanatomia, neuroquímica i substrats neurofisiològics dels estats de consciència, juntament amb la capacitat d’exhibir comportaments intencionals. En conseqüència, el pes de l’evidència indica que els humans no són els únics que posseeixen els substrats neurològics que generen la consciència. Els animals no humans, incloent tots els mamífers i aus, i moltes altres criatures, com els pops, també tenen aquests substrats neurològics.”

Aquesta declaració és d’una importància fonamental per als qui respectem els animals i treballem per la igualtat. Ja no és discutible si els animals tenen o no consciència: les seves estructures cerebrals indiquen que si la posseeixen, i tal com els éssers humans, són capaços de viure una vida conscient i d’experimentar estats emocionals conscients. Un dels signants, el neurocientífic Phillip Low reflexiona: “Sabem que tots els mamífers, tots els ocells i moltes altres criatures, com el pop, tenen estructures nervioses que produeixen consciència. Això vol dir que aquests animals pateixen. Aquesta és una veritat inconvenient: sempre va ser fàcil afirmar que els animals no tenen consciència. Ara, un grup de neurocientífics respectats que estudien el fenomen de la consciència, el comportament dels animals, les xarxes neuronals, l’anatomia i la genètica del cervell ho confirmen. Ja no serà possible dir que no ho sabíem.”

Aquesta reflexió és important de cara a totes les esferes en què s’explota i maltracta els animals, però fa especial sentit pel que fa a la investigació amb animals (tenint en compte que els resultats d’aquesta declaració es recolzen en estudis que els han utilitzat). El fet que els animals tinguin consciència ens interpel·la moralment, qüestiona les pràctiques que han estat habituals o tradicionals fins ara, i dota d’un nou marc d’interpretació a tota la nostra relació amb els animals no humans. Si la investigació amb animals no és portada a un debat transparent i informat entre ciència i societat, ens seguirem empassant eslògans com si fossin veritats absolutes, com que gràcies a la investigació amb animals avui vivim més temps o gaudim de millor salut (la investigació amb animals també ha suposat malalties i morts per problemes metodològics o d’extrapolació de resultats), o que tota la investigació que es realitza amb animals busca millorar els grans mals del nostre temps (hi ha molta recerca que no es concretarà en cap medicament, producte o servei d’utilitat altruista o humanitària, al contrari, el complex industrial militar o la indústria farmacèutica facturen milers de milions investigant per beneficiar una minoria acabalada).

Aquesta declaració és un pas endavant per establir les bases per exigir igualtat moral i el respecte als animals no humans. I hem de fer-la servir i tenir-la en compte per marcar nous camins en la discussió científica, ètica, legislativa, política i social referent als animals i les nostres relacions amb ells.

Sóc vegana i des de la meva infantesa m’ha preocupat la relació especista antropocèntrica que la humanitat manté amb la resta dels animals. Encara busco respostes a moltes preguntes d’aleshores. Sóc Treballadora social, màster en Filosofia Política i màster en Bioètica i Dret. Actualment estic escrivint la meva tesi doctoral en Filosofia, tractant sobre els límits de la filosofia moral, la bioètica i els drets dels animals. He estat activa en el món del animalisme des de fa més d’una dècada, sempre amb un peu en la teoria i un altre a la pràctica. Comparteixo la meva vida amb el meu marit, tres gates i un nombre sempre canviant de gats rescatats del carrer als quals donem en adopció.