Circs amb o circs sense

Circs amb o circs sense

2236

En aquests dies es debat la proposta de llei que té com a objecte l’abolició del (ab)ús d’animals als circs dins del territori de Catalunya, promoguda per l’associació Libera!, i per descomptat recolzada per moltes organitzacions, sense la persistència – social i política- ni aquesta ni altres iniciatives com la campanya Prou contra les curses de braus a Catalunya, haurien pogut materialitzar-se. És molt interessant escoltar les ponències en favor i detriment d’aquesta proposta, i es pot fer mitjançant la TVAnimalista al seu canal de vídeos.
És interessant escoltar les ponències a favor, per obvis motius animalistes, d’interès social i per a coneixement de multitud de factors que, sumats a l’ètica, neguen que hi hagi possibilitat d’algun tipus de benestar per a les no humanes en els circs. Factors per exemples com la itinerància d’aquestes explotacions, exposició a temperatures dures en curts períodes de temps (circs transcontinentals), l’entrenament, el permanent enclaustrament, la destrucció de les voluntats de les no humanes, l’esclavitud, la desintegració dels seus comportaments socials, la destrucció de les seves cultures (més antigues i desenvolupades que la nostra), la malformació de la cosmovisió rebuda per les nenes al respecte de la nostra relació amb les no humanes, i molts etcèteres són desmanegades en el transcurs de les seves intervencions reconegudes etólogas, llicenciades en dret, activistes i diverses personalitats en àmbits de cultura, política, sociologia, biologia i altres branques científiques. El procés és el mateix que durant la campanya Prou, i el resultat ha de ser el mateix, ho està demanant el segle XXI.

Però sobretot val la pena escoltar les intervencions en contra d’aquesta proposta, basades en creences totèmiques, mites infantils, contradiccions, o una increïble waltdisneyzación del món animal no humà, el qual adquireix la seva catarsi en l’argument científic del director del circ Raluy quan defensa la permanència de la captivitat d’animals en els circs al·ludint la pel·lícula d’animació Madagascar 4, on els animals pel que sembla decideixen tornar al circ d’on van escapar … Arguments d’aquestes característiques confirmen categòricament el coeficient emointelectual de les defensores de l’esclavitud moderna, que entenen l’amor com a forma de possessió.

S’aprecia que el fons de la qüestió és la confrontació entre humanes que creuen ser una espècie superior amb “dret a” i humanes que sabem que som una espècie més, sense drets sobre les altres. Les detractores circenses al·leguen la defensa d’espècies amenaçades a usar-les en el circ, de la mateixa manera que les taurófobas defensen la supervivència del toro “brau” mitjançant la seva execució. Això és similar a afirmar que les existència de les negres és indissoluble al seu vincle forçat al latifundi de cotó, o que la permanència de la jueva estarà garantida mentre llustre bé les botes de l’oficial nazi.

Res més lluny de l’ànim del moviment animalista que relegar al circ a l’ostracisme (suggeriment demagògic), res més lluny de l’ànim del moviment animalista d’acceptar que el circ esclavitzi animals simplement perquè li falta creativitat. No li falta en absolut, i ho ha demostrat al llarg de 4000 anys. El circ Baobab, o de Soleil són exemples espectaculars de fascinació sense un clàusules fosques de gàbies i cadenes, però no ens hem de fixar en els grans, això no és un concurs de penis …: centenars de petits circs pel món, confirmen la tendència creixent a l’actuació d’una sola espècie en els espectacles: la nostra. Importants microeconomies que hem de recolzar si volem un món d’art i imaginació, en contra de l’actual món d’un sol ús.

Incomptables vegades he protestat davant de les taquilles de circs que explotaven no humanes, he estat agreujada, colpejada, insultada i menyspreada per treballadores i directores d’aquests establiments, i per clients ignorants, imbècils primàries estúpides i estupiditzades com un film de Sandra Bullock, frívoles com el Bollywood, perquè el món està construït per idiotes esmentades a si mateixes com a possibles hereves de Da Vinci però incapaços de distingir entre divertiment i crueltat. Per això qualsevol possible regulació de la tinença i explotació de no humanes en el circ quedaria en última instància acollida a la voluntarietat de les pròpies explotadores, les quals per se posseeixen una visió utilitarista dels “seus” animals, és com posar a pedòfiles a treballar en guarderies. El mateix succeeix en la cria intensiva d’animals, la qual no està en mans d’expertes ni intel·lectuals sensibles.

Citant a Yourcenar, Descartes tenia raó respecte a l’automatisme dels animals, la seva covardia va consistir a sentenciar que SÓN autòmats, volent dir que SOM autòmats, animats per mecanismes neuroreceptors. Al lògic de René -conegut per creure que només existeix qui pensa- se li va oblidar afegir que som tots animals i que per fortuna tenim sistema nerviós central per avisar del foc que crema, del cop que evitem per presumpció de dolor o la carícia que ens eleva l’amor propi. Totes reaccionem a aquest mecanisme orgànic i som conscients que ens agrada i que ens agrada. A aquest nivell i en aquest aspecte, hauria de ser suficient aquest fet científic per cessar tota explotació lúdica d’animals de qualsevol espècie per a delit d’una sola. Negar la consciència o la identitat de les no humanes representa saltar-se els últims 20 anys en neurobiologia i nodreix un conflicte ètic social entre la rutina secular de les desigualtats i l’aspiració humanista contemporània de les societats.

El debat segueix obert, algunes parlamentàries conservadores segueixen sense comprendre, però no ho faran mai. No importa, la veu social és lúcida i determinada: un altre circ és possible, probable i urgent !. I no porta sofriment ni arrossega cadenes.

 

Xavier Bayle, artista plàstic autodidacta en les disciplines de poesia i prosa, dibuix i pintura, fotografia, escultura, instal·lació, vídeo i performance. Artivista per l’alliberament animal i al·lèrgica a qualsevol tipus de discriminació social. Avorrida del sistema pedagògic decideixo anar pel meu compte com a lectora convulsa. Ara viu a Polònia, pràctic permacultura per respecte a la terra ia la Terra, ofereixo productes vegans orgànics i pinto bosses en aquesta línia d’acció. Faig qualsevol cosa que pugui ajudar els animals. Entenc la lluita animalista com autodefensa, una extensió lògica dels drets humans, on totes les individues necessitem drets fonamentals a vida, llibertat i integritat, incloent-hi prioritàriament el medi ambient on exercir-les. El sentit de la meva vida?: Contemplar la migració de les aus, comptar tots els fulls d’herba i les ones del mar, vigilar que plogui cap avall i recollir nous i bolets.