Circs amb animals: prohibició o regulació?


Circs amb animals: prohibició o regulació?


4493

Durant les compareixences celebrades en la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya sobre la proposició de llei que s’està tramitant per prohibir els circs amb animals, el debat es va centrar en si Catalunya ha de prohibir els circs amb animals o ha de regular l’activitat.

En els últims anys, la preocupació social per l’ús d’animals en circs és primordial i s’ha avançat en prohibicions totals o parcials d’animals en circ.

En l’àmbit legislatiu, podríem afirmar que els circs amb animals ja van ser prohibits per la legislació catalana mitjançant la llei de protecció dels animals de l’any 1988, ja que aquest cos legislatiu prohibeix expressament en l’article 6 “l’ús d’animals en espectacles si els poden ocasionar sofriment o si poden ser objecte de tractaments antinaturals”, com de facto succeeix en els circs. Però els actuals coneixements científics sobre l’existència de patiment i el comportament desnaturalitzat de les actuacions dels animals en els circs, el rebuig social resultat de l’augment d’una major consciència i sensibilitat en aquesta matèria, i la tendència i trajectòria legal que ha viscut Catalunya durant tots aquests anys, motiven la inclusió expressa de la prohibició.

Seria un gran error tècnic legislatiu regular les condicions de benestar dels animals en el circ.

Una regulació podria contradir la mateixa Llei de protecció dels animals, segons les seves previsions respecte al tracte que cal donar a tots els animals a Catalunya, atès que en els circs no s’atenen les seves necessitats etològiques i biològiques, no es respecten les seves necessitats socials i de comportament i no tenen llibertat per expressar la seva naturalesa pròpia.

Hi ha exemples de prohibicions d’altres països que van passar per una regulació prèvia, com Bèlgica, que finalment ho va prohibir el 2013 i d’altres països que estan considerant, debatent o tramitant iniciatives legals encaminades a una prohibició i que ja comptaven amb una regulació, com Anglaterra o Alemanya. Per tant, la tendència no és regular, sinó prohibir.

El debat en el territori català no s’ha centrat en regular, sinó en prohibir. Una gran part de la població catalana, i en concret un 65%, ja viu en una localitat on ja no estan permeses aquestes activitats, i ara regular seria trair la voluntat d’aquesta àmplia majoria.

Hem de fer una menció expressa a la Llei estatal 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici, aplicable a Catalunya, que considera els circs, segons la definició que fa l’article 3, com “explotacions”, juntament amb els escorxadors, els establiments destinats a la utilització d’animals per experimentació i les instal·lacions en les quals es crien animals de producció per a qualsevol fi comercial o lucratiu. Seguint la indicació de la llei (art.4), a totes les explotacions, les Administracions han d’adoptar les mesures per assegurar que els animals “no pateixin dolors, sofriments o danys inútils”, sent aquest un dels principis que regeixen les normatives de benestar animal. Així, en totes aquestes activitats, la seva protecció s’encamina a evitar patiments innecessaris perquè causar un cert grau de patiment a un animal és necessari des del punt de vista legal, -absolutament reprotxable èticament-, si existeix una raó de pes major que la d’evitar tot tipus de patiment a aquell animal que ho justifiqui (i per això es fan regulacions), com per exemple la producció d’aliments o un fàrmac, i que en el nostre cas es traduiria en cobrir un aspecte lúdic, estètic o de diversió.

El termòmetre per mesurar si cal una regulació o una prohibició són els coneixements científics, l’experiència adquirida i la normativa d’aplicació. La conclusió a la qual hem d’arribar és que la presència d’animals en circs ha de desaparèixer, una vegada es coneixen les necessitats dels animals que estan en el circ, que en cap cas comporta viure en permanent captivitat, que es disposen d’amplis coneixements de caràcter científic sobre el grau de sofriment d’aquests animals que no poden expressar el seu comportament natural, aplicant el dret comunitari (que reconeix la seva naturalesa d’éssers que senten) i el dret català (que prohibeix els espectacles on els animals reben tractaments antinaturals i altres accions que suposin patiment o maltracte als animals), i que avui en dia, existeix un ampli consens social per avalar una no regulació de les condicions de benestar animal i optar per una prohibició en atenció a què infligir patiment per finalitats lúdiques ja no és acceptable per la societat.
Altres països com França, Itàlia o Anglaterra compten amb una regulació, les quals contenen els requisits d’allotjament, que bàsicament consisteixen en l’espai que cal habilitar com a mínim per cada animal mesurat en metres quadrats, tot i que s’ha comprovat que no és possible fer compatible qualsevol mesura de benestar animal en aquests termes si ho comparem amb l’espai que tindrien en llibertat. Aquestes regulacions també preveuen aspectes tan extravagants com el disseny de les cadenes dels elefants, que han de ser encoixinades, o la utilització dels ganxos metàl·lics i punxants per grans mamífers en funció de les diferents regions el cos. Tot això ens porta a concloure que és impossible qualsevol esforç per mantenir els animals en circs de forma compatible amb les seves necessitats i la mateixa incoherència ens porta al fracàs dels intents de regulació de les condicions de benestar dels animals en un context d’impossible benestar.


 

Advocada. Assessora legal de la Fundació Franz Weber, entitat suïssa amb una àmplia trajectòria de més de 35 anys en la de defensa del medi ambient i els animals, col·laboradora de la UNESCO i consultora de l’ONU.
Membre de la Junta Directiva de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’advocats de Barcelona, responsable de normativa i integrant de la Comissió Mixta entre la Comissió i la Fiscalia de Catalunya.
Membre del Consell Municipal per a la convivència, protecció i defensa dels animals de l’Ajuntament de Barcelona.
Col·laboradora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en temes legals relacionats amb el dret animal i ajudant d’edició de www.derechoanimal.info, membre de Research Group Animals, Law and Society de la UAB i professora del Màster en “Dret animal i Societat” (UAB).
Assessora legal de l’Associació Parlamentària en Defensa dels animals (APDDA) al Congrés dels Diputats d’Espanya.
Assessora jurídica d’entitats privades i públiques, administratives i polítiques, de diversos països, de la Unió Europea i internacionals. Participa en nombrosos actes institucionals, congressos d’índole nacional i internacional, Conferències de les Parts en Convenis internacionals, revistes universitàries i tutoria d’alumnes.