Cremar les naus, el compromís per l’Alliberament Animal

Cremar les naus, el compromís per l’Alliberament Animal

6925

En el moviment d’Alliberament Animal la naturalesa dels debats ha estat centrada en dues qüestions: la ideologia i l’estratègia. Dos assumptes fonamentals sobre els quals cal mantenir sempre viva la flama, sens dubte.

Aquest article és una reflexió en alt que el seu objectiu és donar motiu a un debat sobre un assumpte que, malgrat ser reconegut per moltes companyes com alguna cosa crucial, no se li ha prestat l’atenció necessària: la falta de compromís.

Reconèixer que els animals són oprimits, que pateixen la falta de llibertat, la submissió, l’abús i la tortura, implica una sèrie de responsabilitats. De poc serveix aquest reconeixement si no ens porta a actuar i prendre mesures que busquin la fi d’aquestes injustícies.

Com explicava de forma més desenvolupada en l’article Opressió i Alliberament Animal, el veganisme és insuficient, ja que els animals, a més de no participar en la seva opressió, necessiten que acabem amb ella. Si no prenem part activa del seu alliberament, no ens diferenciem gens ni mica de qui, estant en contra dels abusos que sofreixen els menors, mira a un altre costat quan pot impedir-ho. Què podríem pensar d’algú que fa alguna cosa així?

Els canvis que el moviment d’Alliberament Animal ha collit mitjançant campanyes de conscienciació, accions directes, protestes o grups de pressió, han estat possibles perquè ha existit la implicació d’un nombre determinat de persones. El debat ideològic i estratègic és fonamental però sense gent compromesa no servirà de res.

Assumir que els animals són subjectes d’opressió, sobre els quals tenim una responsabilitat de cara al seu alliberament, passa per posar a examen la nostra solidaritat. I la nostra solidaritat està directament relacionada amb la renúncia als nostres privilegis.

Renunciar als nostres privilegis

Un privilegi és un benefici o avantatge que uns individus posseeixen (posseïm) en detriment d’altres i que, en ser fruit d’una situació de desigualtat i per tant il·legítima, no li pertany. Molts de nosaltres hem heretat aquests privilegis i, si bé no tenim cap responsabilitat amb la forma en la qual van ser obtinguts en el passat, sí la tenim amb l’ús que en farem d’ells en el futur.

Entendre que la solidaritat és una part inseparable en les relacions d’igualtat, implica renunciar a aquesta sèrie d’avantatges que hem heretat de forma il·legítima per convertir-les en eines de canvi cap a la igualtat i l’alliberament animal. Donat l’actual estat del món, la utilització d’un mitjà en el nostre propi benefici, més enllà de la supervivència, ja sigui un ben tangible o intangible —com l’ús d’un coneixement— amb el qual podríem transformar la situació de molts oprimits i afavorir canvis cap al seu alliberament, no és legítim.

Quan plantejo aquest debat hi ha qui es pregunta si això no és una mica exagerat o extrem i sempre, després del conseqüent intercanvi d’opinions, la conclusió que trec és la mateixa. Es confonen dos conceptes que separen dos mons: solidaritat i caritat.

Solidaritat vs Caritat

La caritat, deia Galeano, es practica de dalt a baix, humilia a qui la rep i mai altera ni una miqueta les relacions de poder, al contrari que la solidaritat que és horitzontal i s’exerceix d’igual a igual (1).

La caritat i la solidaritat, si bé solen ser utilitzades per molts per referir-se a un mateix fet, tenen punts de partida diametralment oposats. La primera es construeix sobre el dret a la propietat on el que la practica dóna alguna cosa que considera seva en un acte de generositat. La segona, es construeix sobre el principi d’igualtat, on la responsabilitat d’acabar amb una injustícia, sigui qui sigui el subjecte que la pateix, concerneix als membres de tot un col·lectiu.

La figura del donant i el donatiu pertanyen a la caritat, et dono alguna cosa que em pertany. Això no ocorre amb qui exerceix la solidaritat, doncs no sent que està donant alguna cosa ni espera agraïment. Qui practica l’exercici solidari fa de la injustícia d’un altre la seva pròpia i entén que tot esforç, material, físic o psicològic, forma part de la seva responsabilitat com a membre d’un col·lectiu.

Enteses aquestes diferències queden clares les conseqüències. Les nostres vides no poden continuar tal com les coneixíem, doncs la solidaritat, que assumim com a part intrínseca de l’Alliberament Animal, implica una renúncia als nostres privilegis.

Cremar les naus, el compromís per l’Alliberament Animal

La idea per la qual tota defensora de l’Alliberament Animal hauria de construir una vida de compromís no respon a un caprici ideològic, ni als manaments d’una secta religiosa o als dictats d’una ideologia fanàtica. És una conclusió que, independentment que aconseguim apropar-nos a ella —jo encara la tinc com una fita llunyana—, s’extreu de forma lògica i inequívoca, de les premisses plantejades en aquest article i en el que el precedeix.

Arribats a aquest punt, el que segueix és preguntar-se en què es tradueix aquesta renúncia als privilegis i com podem construir una vida de compromís.

L’entorn, la personalitat, la vitalitat, el moment, l’edat, són alguns dels factors que van a determinen les nostres decisions. La serietat amb la qual ens prenguem aquest assumpte, així com la forma d’evitar que aquests factors es converteixin en excuses, és responsabilitat de cadascun.

Si després d’aquesta lectura hi ha algú que encara pensa que la solidaritat amb els oprimits només té cabuda en el seu temps “lliure” o en part d’ell, o que la seva llibertat personal és un ben tan preuat, que no ha de ser mai posat en risc, en benefici dels qui han estat condemnats a no tenir-la, o no ha entès gens o el desacord és tal que veiem el món de forma irreconciliable.

Exemples d’activistes que van renunciar als seus privilegis i van orientar les seves vides a una de compromís els tenim en tot tipus d’escenaris històrics i polítics. Persones que van dedicar el seu temps i recursos a construir una societat més justa i que, sabent un fatal desenllaç, van posar en risc la seva vida i la seva llibertat.

En una batalla on un exèrcit s’enfrontava a un enemic més gran en nombre, el capità va ordenar cremar totes les naus quan van arribar a la costa. D’aquesta manera eliminava la possibilitat d’escapatòria deixant només la victòria o la mort com a única destinació en una batalla cap a endavant (2).

Amb aquestes paraules m’explicava, Eduardo Terrer —responsable del Santuari Wings of Heart (3)—, el significat d’una vida de compromís. Si podem triar entre dues situacions, àdhuc en el cas que la nostra responsabilitat sigui triar la que menys ens satisfà, la fàcil sempre serà prou temptadora com per interferir en la nostra decisió, segur que us sona. El compromís es construeix de forma conscient, treballant cada dia en ell, tancant totes i cadascuna de les portes que ens permeten tornar cap a enrere, cap a aquesta vida de comoditat que és un fre en la lluita.

Les companyes que avui es troben en presons, els que treballen en santuaris, les que planegen nous cops a la indústria i s’infiltren en ella o els que es dediquen a ple esforç en campanyes de conscienciació, van passar per una reflexió semblant, van cremar les seves naus i es van comprometre (4). No hi ha una altra manera.

····························································

(1) Eduardo Galeano en Potes enlaire – L’escola del món a l’inrevés · http://issuu.com/hansmejiaguerrero/docs/galeano__eduardo_-_patas_arriba_la_escuela_del_mun/183

(2) El relat de la naus que Edu tenia en el seu record té un origen històric atribuït a Julio César. Deixo aquí una mica d’informació per qui vulgui conèixer-ho: http://es.wikipedia.org/wiki/alea_iacta_est

No pretenc fer proselitisme de cap tipus de propaganda bèl·lica o militar. Espero no ferir les sensibilitats de ningú. Odio les guerres.

(3) El Santuari Wings of Heart és un projecte emmarcat dins del moviment d’Alliberament Animal / Drets Animals.

La seva tasca és rescatar, protegir i defensar a animals provinents de l’explotació ramadera. En aquests moments conviuen en el santuari uns dos-cents individus (porcs, vaques, toros, ovelles, cabres, gallines, oques, ànecs, gossos, gats … ). Cadascun d’ells té una història darrere d’explotació, abús, abandonament i brutalitat. Tots i cadascun d’ells han patit el dur règim de l’explotació ramadera.

Aquí se’ls allibera, se’ls dóna la vida que els pertany i se’ls retorna la dignitat que els ha estat arrabassada.

Els santuaris són oasis de respecte en un context on els crims contra els animals no humans superen els 5000 individus per segon. Llocs necessaris on es posa en pràctica l’Alliberament Animal. Esclaus alliberats, ambaixadors d’una nova forma d’entendre el món, on les seves vides serveixen d’exemple per incentivar aquest canvi urgent i necessari que tots ells necessiten.

(4) D’aquí no ha de derivar-se un acord amb les estratègies utilitzades tant per uns com per uns altres. En el moviment d’Alliberament Animal hi ha companys que han posat en pràctica diferents mètodes d’activisme. Són conegudes les enormes diferències internes que existeixen i no és aquest, el lloc on interessa discutir-les. Si bé un pot estar més alineat amb un tipus de pràctiques que amb unes altres, reconèixer que totes les persones que les duen a terme han pres decisions per comprometre’s amb els qui avui es troben oprimits, és un fet independent.

NOTA DE L’AUTOR: En l’article utilitzo el terme animals en referència als animals no humans amb l’únic propòsit de facilitar la lectura i no resultar redundant. Els éssers humans també som animals, per això, el terme animals per referir-nos a els qui són com nosaltres, resulta discriminatori i ha de ser evitat i/o explicat.

La utilització del femení i masculí de forma aleatòria és intencionada. El llenguatge construeix realitats i canviar aquestes realitats passa per qüestionar-nos el llenguatge.

 

En els meus anys de militància he passat per diferents organitzacions (Grup antiespecista de Bilbao, Drets per als Animals, Alternativa per a l’Alliberament Animal, Equanimal i Igualdad Animal). He participat en diferents accions directes (sabotatges a la caça i irrupcions en places de toros, tancaments, passarel·les de pells i altres llocs on es fa gala de l’explotació animal), actes de protesta i en diverses investigacions. Em trobo imputat al costat de diversos/es companys/es fruit d’un muntatge judicial, policial i mediàtic que s’emmarca en una agenda repressiva contra el moviment d’Alliberament Animal (RepresionDerechosAnimales.info).