El silenci dels vedells

El silenci dels vedells

3176

No fa gaire, l’aparició a Xile d’una rasa amb els cadàvers d’uns 1.500 vedells va omplir els diaris en aquest país. La troballa va tenir lloc als terrenys de l’empresa neozelandesa Manuka, líder en producció de llet a Xile.

En un fet gairebé sense precedents, un polític, el diputat Fidel Espinoza del partit PS, denuncia aquests fets com a maltractament animal i psicològic per als treballadors, obligats pels encarregats a aniquilar milers d’animals a l’any (uns 5.000). La fi és que no consumeixin la llet de les seves mares. El diputat assegura que si aquests fets haguessin tingut lloc al país d’origen, molts dels responsables ja estarien a la presó.

Fins ara sabíem de la destinació de les vaques destinades a la indústria lletera, condemnades a viure connectades a unes màquines que els van extraient la llet fins a l’extenuació, provocant ferides sagnants i severes infeccions a les mamelles. Serà per això que la llet comercial, carregada de pus, sang i patiment, ha d’anar liofilitzada, pasteuritzada i mil coses més. En el llibre “Gomorra”, Roberto Saviano ens explica el mètode que utilitza la màfia italiana en les seves explotacions ramaderes: “les mamelles de les vaques es netegen constantment, dos, tres, quatre vegades al dia; cada vegada que cal posar-los les ventoses dels munyidors automàtics, els mossos de quadra han de netejar-les. Sovint les vaques emmalalteixen de mastitis i altres patologies similars, i comencen a segregar pus i sang; però en cap moment se’ls prescriu repòs: simplement cal netejar cada mitja hora, ja que, en cas contrari, el pus i la sang acaben a la llet, fent malbé barrils sencers”

Al fil d’uns mètodes que bé podríem definir com mafiosos, -però que són legals-, les vaques són inseminades periòdicament per garantir cries de vedells que seran separats de les seves mares a les hores de néixer amb la finalitat que no “robin” la llet que ha de ser comercialitzada. Les mares pateixen frustració en ser separades dels seus petits, la destinació serà l’aïllament en diminuts habitacles per evitar moviments que alenteixin el seu engreix, i seran alimentats amb una porqueria artificial. En poques setmanes són enviats a l’escorxador. Els nadons femella es queden en l’explotació i tindran la mateixa destinació que les seves mares, a les que prenen el relleu quan aquestes són enviades a l’escorxador més mortes que vives després d’una vida d’explotació.

Hi ha granges en les quals els mascles nounats “destorben” i es desfan d’ells en no ser rendible l’engreix o no tenir les instal·lacions apropiades per a això, com era el cas de l’empresa Maluka, en què els vedells són matats a cops i després sepultats, encara que molts continuen vius quan són enterrats o llançats a l’aigua segons testimoni de les mateixes persones treballadores.

No és aquest l’únic cas conegut de crueltat cap els tendres vedells nounats. En diverses investigacions hi ha testimonis gràfics en què veiem com aquests petits, encara insegurs per poder caminar, són arrossegats i carregats violentament en camions, o descarregats amb brusquedat, caient uns sobre d’altres ferint o trencant-se els ossos. Treballadors sacsejant-los, colpejant-los i trepitjant-los al cap no se sap amb quina finalitat, perquè alguns d’ells són enviats a les seves petites cel·les d’engreix on abans moriran a causa de les ferides. També els hem vist abandonats en sacs d’on només sobresurten els seus caparrons, deixats per morir. Si les escenes en què són colpejats cruelment causen indignació, les del seu abandonament enmig del no-res perquè morin de fam provoquen una immensa tristesa.

Al sud d’Itàlia s’han trobat camps amb milers de cadàvers de petits búfals que en el seu moment van ser abandonats a la seva sort. La llet de búfala s’utilitza principalment per a la mozzarella.

Són només nadons, encara no han après ni a mantenir-se dempeus, i tampoc a plantar cara als seus assassins, que algunes protestes internacionals han aconseguit portar davant els tribunals. Mentrestant, la indústria es justifica i fa rentats d’imatge amb publicitat en la qual veiem a vedells amb les seves mares pasturant idíl·lics camps. La realitat és que algunes d’aquestes pràctiques són legals, com la de posar artefactes de ferro a manera de morrió a la boca del vedellet, amb el qual es desespera en no poder mamar la llet de la seva mare. En què estaran pensant els enginyers d’aquests instruments de tortura quan se’ls sol·licita el disseny?

Sovint es creu que deixar de consumir la carn dels animals és suficient per evitar el seu patiment, però la indústria de la llet provoca igual o major sofriment que la primera.

Hi ha multitud de raons per no consumir llet de vaca, per motius ètics i perquè és altament desaconsellada per a la salut humana, per l’alta quantitat d’antibiòtics, hormones i bacteris que conté (recordem les restes de pus i sang de l’animal), perquè provoquen mucositat (està contraindicada pels metges quan estem refredats) i perquè està associada a diverses malalties, com la diabetis, colesterol, esclerosi múltiple, Chron, intestí irritable, càncer de pròstata en els homes i d’ovaris en les dones.

En infinitat de països no consumeixen llet i aconsegueixen calci d’altres aliments com: ametlles, bròquil, figues, avellanes, espinacs, sèsam, julivert, cigrons, escaroles, porro, melassa, coliflor, col verda o cacauets, entre d’altres.

Les raons per deixar de consumir productes lactis són determinants tant per a la nostra salut com per evitar el patiment d’aquests animals.

 

Sóc vegana. Vaig ser una de les fundadores de Libera! i presidenta fins a 2009, així com a delegada del PACMA a Barcelona en la seva primera etapa. Vaig organitzar el primer autocar que va sortir des de Barcelona cap a Tordesillas el 2005, en una croada contra les festes populars amb toros que després em va portar a formar part de l’organització en la primera i única manifestació a Coria (Cáceres) contra l’anomenat “Toro del acerico”, i Medinacelli (Soria) contra el toro de foc. També vaig formar part de l’organització de la més nombrosa manifestació antitaurina a Barcelona des de 1992, prèvia a la prohibició de la tauromàquia a Catalunya. Ara vaig per lliure, encara que sóc portaveu del refugi-santuari Proteger los Inocentes (Lleida).