Sobre la llibertat

Sobre la llibertat

3025

En aquesta primera reflexió parlaré sobre la llibertat. La propaganda liberal ha aconseguit que l’opinió pública estigui associant la idea de «llibertat» amb la idea de «bé» o de «correcte», però en fer-ho es comet un greu error des d’un punt de vista ètic.

A què ens referim quan diem «llibertat»? El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) defineix «llibertat» (del llatí libertas, -atis) com la «facultat natural que té l’home d’obrar d’una manera o d’una altra, i de no obrar, pel que és responsable dels seus actes». Aquesta definició, que és la primera accepció, és la més important de totes perquè ens ajuda a diferenciar els fets físicament determinats i els fets aleatoris d’aquells que algú va decidir que havien de succeir. Per exemple, quan inesperadament el vent desprèn un objecte i aquest arriba al cap d’una persona no jutgem èticament el vent ni l’objecte, sinó que solem pensar que el que ha passat ha estat resultat de la «mala sort». En canvi, si aquest objecte va ser llançat expressament per una altra persona llavors no pensem en «mala sort», sinó que pensem que aquest algú va decidir fer-li mal i l’hi en va fer, és a dir, jutgem èticament les intencions i conseqüències produïdes per aquesta persona.

La relació entre llibertat i ètica és molt important, ja que jutgem èticament les persones perquè assumim que actuen lliurement, és a dir, perquè assumim que la llibertat existeix. La definició que la RAE fa de la paraula «llibertat», la qual té reminiscències masclistes, limita la seva possessió als animals de l’espècie humana (Homo Sapiens), però com es va comprovar que tots els humans i només aquests tenen llibertat? La resposta és que no es pot comprovar de cap manera que el que estem pensant o fent l’estiguem decidint ho estem decidint per nosaltres mateixos, però tampoc podem verificar el contrari perquè el coneixement del futur permetria negar aquest futur ad infinitum.

Assumim l’existència de llibertat perquè tingui sentit intentar corregir èticament a les persones, per exemple perquè no vagin escalabrant els altres, i podem assumir això sense necessitat d’inventar un déu que ens dotés a «els elegits» amb aquesta capacitat. Si assumim que els humans tenen llibertat, llavors no hi ha cap raó per no assumir que éssers que senten d’altres espècies també la tenen .

Assumida l’existència de llibertat com una capacitat que intrínsecament posseeix tot ésser que sent, observem com absurdament algunes persones es manifesten per demanar llibertat perquè diuen que no n’hi ha, però això deixa de resultar graciós quan s’envaeixen països per «repartir-la». El que passa és que aquestes persones demanen llibertat, però no especifiquen per a què. Això és similar al que passa amb els que diuen defensar la vida, però no especifiquen que només defensen la vida humana.

El que pretenc aconseguir dient tot això és que ens adonem que ningú pot treure’ns la llibertat, el que ens poden fer és limitar la llibertat perquè no fem determinades coses, però precisament en això consisteix l’ètica. L’ètica ens diu quines accions, a priori, no s’han de fer perquè al fer-les es produeixen conseqüències dolentes per d’altres persones. Seguint amb l’exemple anterior, l’ètica ens diu que no s’han de llançar objectes contra els caps aliens perquè això els produeix un mal, és a dir, encara que puguem fer-ho hem de limitar la nostra llibertat no fent-ho. Els límits que l’ètica posa a la llibertat es diuen drets, els més importants són el dret a la salut i a la vida, i és el respecte als drets i la seva materialització legal el que hauríem d’exigir, independentment de quina sigui la nostra raça, sexe, espècie, classe social, que visquem en ciutats o en «la naturalesa».

Quan ens adonem del parany que «els defensors de la llibertat» ens han tendit perquè no parlem dels límits que ens imposen els drets aliens, ens adonem que la llibertat de cadascú no ha d’acabar on comença la llibertat dels altres, sinó on comencen els drets dels altres.

 

David Díaz és Tècnic Superior en el desenvolupament de productes electrònics, però va començar a estudiar programació informàtica als 12 anys fins que a la universitat va ser perdent la motivació segons l’anava guanyant cap a la Filosofia. A l’estiu de 2007 va decidir fer-se vegà i començar a fer activisme en defensa dels animals. El 10 d’agost de 2008 va crear el bloc www.RespuestasVeganas.Org en el qual dóna respostes als arguments que se solen presentar contra el veganisme. És soci de diverses organitzacions veganes i afiliat al Partit Animalista PACMA.