Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres...

Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITES)

2715

Per primera vegada vaig assistir i vaig participar en la Conferència de les Parts (CoP) de la Convenció sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres (CITES), que va tenir lloc a Bangkok el 3-14 de març de 2013. En la CoP, que és l’òrgan suprem d’adopció de decisions de la Convenció i està integrada per tots els seus Estats membres (180 països), es voten, com si fos un “Parlament mundial”, les diferents propostes realitzades per aquests Estats per incloure, retirar o canviar espècies de flora i fauna dels 3 apèndixs que prohibeixen o permetre el seu comerç internacional, entre altres diverses qüestions.

L’experiència va ser molt excitant i enriquidora, encara que una mica decebedora al no obtenir solucions eficaces i immediates, com requereix l’actual situació, per detenir la caça furtiva dels elefants africans, les poblacions dels quals es troben en descens per sadollar la demanda d’ivori a Àsia (principalment a Xina). En aquest sentit, CITES no va admetre, com així sostenen una gran majoria d’associacions entre les quals es troba la Fundació Franz Weber pionera en aquesta lluita, que les decisions preses amb anterioritat per permetre la venda legal d’ivori a Xina i a Japó han estimulat -i no reduït- la demanda d’ivori a Àsia.

La meva participació en la CoP em va fer prendre consciència de la veritable finalitat de la Convenció, que és garantir el comerç d’espècimens d’animals (en la CoP no es parla de “animals”, si no d’espècimens, espècies i poblacions, i tampoc està present el terme “protecció”, si no “conservació”), encara que aquest comerç hagi de dur-se a terme sense amenaçar la seva supervivència en el seu mitjà natural. És impactant que en el marc de CITES, com vaig presenciar en un dels debats, es reguli encara el comerç de trofeus de caça de grans mamífers, com a elefants, rinoceronts o óssos polars (sent una qüestió controvertida fins i tot en el si de la CITES), evidenciant el rerefons moral fortament antropocèntric d’aquesta Convenció.

Així, segons CITES, tot comerç de les espècies ha de ser no perjudicial, però se silencia el perjudici que causa el comerç en els animals que conformen aquestes espècies. Avui dia, s’haurien de dedicar més esforços a impedir aquest comerç basat en un context de protecció dels individus, i no solament de les poblacions. Fruit de la meva observació en la CoP, m’atreviria a dir que els dos obstacles principals -hi hauria uns altres menors- per encaminar-se cap a aquest objectiu són els interessos econòmics de països poderosos i l’empara que reben les persones que obtenen els seus mitjans de subsistència mitjançant l’ús directe d’aquestes espècies.

Em sembla molt positiu que CITES permeti la presència de la societat civil a través de les ONGs internacionals i nacionals, encara que derivat de la imatge majoritàriament proteccionista dels animals que es té d’aquesta Convenció internacional, em va produir certa sorpresa i desconcert trobar entre la llista de participants a entitats amb diferents i oposats enfocaments i interessos, com a explotadors d’animals per a l’entreteniment o caçadors d’animals salvatges. De fet, per un tema d’ordre alfabètic, em vaig asseure durant els 15 dies que va durar la CoP, al costat del representant de la “Federation of Associations for Hunting and Conservation of the EU” (Federació d’Associacions per a la Caça i la Conservació de la Unió Europea).

En general, el desenvolupament i funcionament de la CoP va ser metòdic i ordenat, tenint en compte que durant aquestes dues setmanes, seguint un escrupolós ordre del dia, es van abordar nombroses propostes, es van dur a terme innombrables debats i deliberacions i es van prendre decisions substancials en nom de la conservació de diferents espècies. En moltes ocasions aquestes discussions eren tremendament apassionants i va ser molt encoratjador i emocionant ser testimoni dels resultats de les votacions a favor de les propostes que implicaven la inclusió d’algunes espècies marines (sobretot taurons), en els apèndixs que restringeixen el seu comerç internacional, i que fins i tot van arrencar abundants aplaudiments a la sala. També va ser summament interessant presenciar diferències entre països que eren arbitrades per la Mesa davant una sol·licitud de reobertura del debat sobre algunes espècies, que afortunadament, també es va resoldre a favor de les propostes que incrementaven la seva protecció.

La sensació llavors és que hi ha països que sí tenen interès en la conservació de les espècies i la importància de seguir el criteri científic a l’hora d’emetre els seus vots i hi ha uns altres que no estan disposats a renunciar per la cobdícia, la ignorància, els interessos econòmics o religiosos.

En aquest sentit, si bé s’assegura que sota la protecció de CITES han augmentat moltes poblacions d’espècies, hem de lamentar, com ja avançava al principi, la poca valentia de CITES per aconseguir avanços en la protecció dels elefants africans, malgrat disposar dels instruments per poder fer-ho. La propera CoP se celebrarà a Sud-àfrica en el 2016, i per a això, ja estem treballant per aconseguir salvar als elefants per a les generacions futures a través d’una prohibició imminent, global i indefinida del comerç d’ivori internacional i nacional.

 

Advocada. Assessora legal de la Fundació Franz Weber, entitat suïssa amb una àmplia trajectòria de més de 35 anys en la de defensa del medi ambient i els animals, col·laboradora de la UNESCO i consultora de l’ONU.
Membre de la Junta Directiva de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi d’advocats de Barcelona, responsable de normativa i integrant de la Comissió Mixta entre la Comissió i la Fiscalia de Catalunya.
Membre del Consell Municipal per a la convivència, protecció i defensa dels animals de l’Ajuntament de Barcelona.
Col·laboradora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en temes legals relacionats amb el dret animal i ajudant d’edició de www.derechoanimal.info, membre de Research Group Animals, Law and Society de la UAB i professora del Màster en “Dret animal i Societat” (UAB).
Assessora legal de l’Associació Parlamentària en Defensa dels animals (APDDA) al Congrés dels Diputats d’Espanya.
Assessora jurídica d’entitats privades i públiques, administratives i polítiques, de diversos països, de la Unió Europea i internacionals. Participa en nombrosos actes institucionals, congressos d’índole nacional i internacional, Conferències de les Parts en Convenis internacionals, revistes universitàries i tutoria d’alumnes.