Opressió i Alliberament Animal

Opressió i Alliberament Animal

9874

Cap sistema d’opressió ha vessat tanta sang i generat tant sofriment com l’especisme. Animals que senten i necessiten la llibertat tant com nosaltres són electrocutats, disparats, acoltellats i espellats en escorxadors, laboratoris i vivers al llarg de tota la geografia internacional. Crims que són silenciats per les grans corporacions de la indústria de l’explotació animal mitjançant campanyes que distorsionen la realitat i atacs a qui fem invisibles els murs on els cometen i a qui alliberen a totes aquestes víctimes de la seva esclavitud.

El moviment d’Alliberament Animal és el puny de lluita que necessiten tots ells i com tot moviment d’emancipació, necessita créixer i fer-se fort. Explicar les seves bases és un punt de partida necessari per a tal comesa.

L’opressió

L’opressió és la submissió física i/o psicològica d’unes persones sobre altres contra la seva voluntat. S’entén com a contraposició a la llibertat i pot comportar explotació, tortura i mort. Al llarg de la història són molts els grups d’individus que bé pel seu aspecte físic, lloc de procedència, edat, gènere, sexe biològic o decisió sexual, han sofert l’abús sistemàtic d’altres individus legitimats per diferents sistemes d’opressió.

Sigui aquesta submissió emparada per la llei, com en el cas de l’esclavitud, sigui “perseguida” per ella, com en el cas de les xarxes d’abús sexual, o estigui culturalment viva, com en el cas del patriarcat, estarem d’acord en què tenim la responsabilitat de no permetre que continuï succeint.

Els oprimits

Els éssers humans vivim en una constant cerca d’experiències positives de la mateixa manera que evitem, en la mesura que ens és possible, tota experiència negativa. Per aquestes raons, i no per unes altres, quan algú és sotmès contra la seva voluntat de forma arbitrària (*) a sofrir allò que desitja evitar, considerem que es troba en una situació d’opressió.

Si estem d’acord amb aquest raonament, assumim implícitament, que els animals explotats en vivers, granges i laboratoris són també oprimits, doncs se’ls impedeix exercir els mateixos interessos que comparteixen amb nosaltres i se’ls força a patir experiències que si poguessin evitarien. S’assumeix també, que la intel·ligència, la cultura, l’aspecte físic o altres capacitats no resulten rellevants aquí.

Quines conseqüències té en les nostres vides assumir que els animals són oprimits?

Sembla lògic que el primer pas a donar sigui deixar de col·laborar amb la seva opressió. Deixar de menjar els seus cossos, ous, làctis i altres derivats, deixar de vestir-nos amb les seves pells o pèl, no acudir a llocs on es lucren amb la seva esclavitud i evitar productes que hagin estat testats en animals és possible, fàcil de dur a terme, sa, i té un nom: veganisme.

Veganisme no és Alliberament Animal

Del veganisme s’ha dit de tot i no és la meva intenció entrar en una guerra dialèctica amb ningú. Però, si s’adopta des d’una posició igualitària i d’alliberament, només existeix un significat possible: la manifestació política expressa d’oposició a l’esclavitud que pateixen els animals. Ara bé, sembla assumit que el veganisme portat a la pràctica, en la seva versió més estesa, es limita al no consum de productes animals i a la no participació en la seva explotació.

Si reconeixem que els animals estan oprimits, si reconeixem que l’opressió és alguna cosa injustificable amb el que hem d’acabar, hem de reconèixer llavors que aquesta posició és insuficient, doncs el veganisme no implica necessàriament solidaritzar-se amb els animals sinó deixar de participar en la seva opressió.

Veganisme no és una opció personal

A els qui entenem l’ètica com aquest lloc comú on tot individu és respectat independentment de la seva aparença física, intel·ligència o altres trets arbitraris, no podem considerar el veganisme com una simple opció, com si de fílies es tractés. Una opció és alguna cosa que hom tria sense perjudicis per a tercers. Una opció és triar entre la platja o la muntanya, entre una pel·lícula o un llibre, entre anar a un concert o anar a un museu, i no entre passar una estona divertida amb algú o passar-ho fent patir els altres.

Alliberament Animal

El concepte “alliberament” implica el reconeixement d’una opressió amb la qual cal acabar, “alliberament” és una crida a l’acció i no només a la no col·laboració, “alliberament” parla de trencar cadenes i no només de no posar-les, “alliberament” és el puny de lluita que els animals necessiten i és sobre aquestes bases sobre les quals s’ha construït el MOVIMENT D’ALLIBERAMENT ANIMAL.

Solidaritat és fer de la injustícia d’algú altre, la teva. Uneix-te al moviment, fes un pas cap a l’acció.

……………….

(*) Quan parlo d’arbitrarietat ho faig des d’un plànol ètic. És a dir, fer-li passar a un nen per una operació dolorosa per salvar la seva vida no és una decisió arbitrària. Un nen no és conscient de la necessitat de passar per això però sens dubte ell vol, per sobre de tot, seguir vivint. Per tant causar-li un dany menor per salvar la seva vida és prendre la decisió correcta.

NOTA DE L’AUTOR: En l’article utilitzo el terme animals en referència als animals no humans amb l’únic propòsit de facilitar la lectura i no resultar redundant. Els éssers humans també som animals per això el terme animals per referir-nos a els qui són com nosaltres resulta discriminatori i ha de ser evitat i/o explicat.

 

En els meus anys de militància he passat per diferents organitzacions (Grup antiespecista de Bilbao, Drets per als Animals, Alternativa per a l’Alliberament Animal, Equanimal i Igualdad Animal). He participat en diferents accions directes (sabotatges a la caça i irrupcions en places de toros, tancaments, passarel·les de pells i altres llocs on es fa gala de l’explotació animal), actes de protesta i en diverses investigacions. Em trobo imputat al costat de diversos/es companys/es fruit d’un muntatge judicial, policial i mediàtic que s’emmarca en una agenda repressiva contra el moviment d’Alliberament Animal (RepresionDerechosAnimales.info).