El llop és un depredador al qual s’imputen més víctimes de les que causa. La picaresca i la possibilitat de treure-li uns diners extres a l’administració motiven «reclamacions falses, de vegades desenvolupades amb sorprenent inventiva». Així ho destapa una investigació que durant set anys ha analitzat 473 casos a Astúries i Zamora. La seva conclusió: el 13% dels parts de la zona central d’Astúries eren falsos i al nord-oest el trampeig va abastar el 15%.

L’estudi l’han desenvolupat l’ambientòleg de l’Estació de Doñana Jorge Echegaray, el biòleg Javier Talegón i els guardes asturians Ángel Nuño i Xurde Gayol. Cada vegada que localitzaven un cas, es desplaçaven a l’escenari dels fets per revisar «minuciosament l’entorn del succés i els animals pels quals se sol·licitava indemnització».

Els investigadors reconeixen que «és molt complex separar les reclamacions falses de les que no ho són». No obstant això, van observar casos inapel·lables, com un «a Astúries en què es van arribar a reclamar com a dany de llop les restes d’una matança casolana». «També hi ha hagut animals morts per llamp o aïllats en la neu, però reclamats com a dany del llop».

El treball ha estat publicat recentment per la revista Quercus, acompanyant-lo d’una esgarrifosa foto feta a Astúries que mostra un vedell seccionat per la meitat. Segons els investigadors, l’animal va morir per causes alienes a la depredació, però després el seu propietari va manipular el cadàver provocant diferents talls per a fer-los semblar a l’atac d’un cànid salvatge.

En total, detallen fins a dotze modalitats diferents de frau descobertes a Astúries. «Un dels casos més freqüents -apunten en el seu article- són els danys causats per gossos que, fins i tot malgrat tenir constància, són reclamats com de llop». D’aquesta manera no només es pretén obtenir una compensació que ronda els 270 euros per cadàver presentat, també «s’eludeixen responsabilitats derivades d’atacs de gossos domèstics, de vegades excessivament agressius i de vegades pertanyents a la mateixa explotació que fa la reclamació».

La manipulació de cadàvers té dues vessants: la dels que ocasionen talls secs, aspirant a que es vegin com causats pel llop, i la d’aquells dels que «obren l’animal en canal amb el propòsit que els propis gossos o els llops, atrets per l’olor de la sang, devorin el cadàver i distorsionin els possibles indicis ».

Més enllà de l’abús, els autors adverteixen de les conseqüències polítiques dels fraus. Així, recorden que els ramats són espantadissos i que fins el soroll d’un avió pot alterar de manera que «després amuntegar-se, els animals es poden aixafar o asfixiar entre ells». D’això se’n deriven «pèrdues molt elevades i crear gran alarma social si s’atribueixen al llop».

El Principat autoritza batudes en funció dels danys que constata. Per evitar la picaresca, els autors aconsellen habilitar un sistema de verificació pericial «paral·lel al de pagaments». La revisió de cada cas hauria de recaure en un equip reduït i especialitzat per així «aconseguir major experiència i minimitzar la dispersió d’informació».

Font: elcomercio.es