L’Audiència Provincial accepta en la seva integritat la declaració de fets provats de la sentència emesa pel Jutjat Penal número cinc al febrer.

La Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Cadis ha desestimat el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de J.A.A.L. contra la sentència dictada el febrer de 2012 pel Jutjat Penal número cinc de Cadis, que el condemna a deu mesos de presó per un delicte continuat de maltractament animal domèstic i l’inhabilita per a l’exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb animals durant dos anys i mig.

En la sentència, l’Audiència accepta en la seva integritat la declaració de fets provats de la sentència apel·lada. Això és que el 13 d’abril de 2010, l’acusat “va copejar fortament i de manera repetida al cap del seu gos, un mestís de llaurador, mascle; cops dirigits conscient i deliberadament a produir-li un extraordinari i innecessari patiment”.

Així, li hauria ocasionat “un traumatisme crani-encefàlic, una ferida punxant al cap, una forta hemorràgia ocular amb inflamació de la tercera parpella de tots dos ulls, una hemorràgia bucal i nasal, fractura dels incisius superiors i inferiors del costat dret, així com de diferents peces dentals inferiors “.

Després de rebre una trucada anònima donant compte d'”una pallissa a un gos que està mig mort”, es van presentar a la zona coneguda com ‘Los Quemados’, a Chipiona, dos agents de Policia Local que van trobar el gos amb un fort xoc generalitzat, sense poder moure’s i desorientat, i en la mateixa zona també es trobava l’acusat, qui va dir als agents que ell li donava de menjar i que el gos li desobeïa i per això li havia pegat “.

Agrega que J.A.A.L. no li va posar microxip al gos, i “amb la intenció de causar perjudici a la integritat física de l’animal i agonia, no ho alimentava ni el netejava, presentant el dia 13 d’abril de 2010 el gos un estat caquèctic, d’inanició, manca de massa muscular, gran quantitat de paràsits externs i ferides en el cos produïdes per picades de puces “.

Els agents van traslladar al gos a la societat protectora d’animals ‘Sempre Amb tu’, qui van portar el gos al veterinari, li van posar el microxip i el van anomenar ‘Alexandre el Gran’. Les despeses veterinàries van ascendir a la quantitat de 530 euros i van ser abonades per la societat protectora, a qui el condemnat ha d’indemnitzar en aquesta quantitat segons la sentència recorreguda.

La defensa del condemnat va plantejar la seva apel·lació basada en una presumpta vulneració del principi de presumpció d’innocència, en entendre que no ha quedat acreditat que el ressenyat ostentés la propietat del gos. També negava el caràcter continuat de l’acció delictiva.

Les dues qüestions han estat finalment rebutjades per l’Audiència, confirmant en tots els seus extrems la resolució dictada en la primera instància. Al·ludeix per a això a “pluralitat d’indicis probatoris dels quals cal inferir l’acreditació, sense gènere de dubte, que el gos conegut com a ‘Alexandre el Gran’ era de l’acusat, qui ostentava sobre el mateix un poder de decisió sobre la seva pròpia existència i les circumstàncies d’aquesta, ocupant per això una posició de garant de les mínimes condicions de dignitat de les que com a ésser viu era creditor el cànid en qüestió “.

No obstant això, “no només va fer desistiment, sinó un despietat atac impropi d’un ésser racional al que se li suposa un mínim de sensibilitat amb el dolor dels altres i dipositari de sentiments com la commiseració, la compassió o la llàstima”.

De la mateixa manera, resol que “es donen tots i cadascun dels requisits jurisprudencialment exigibles perquè sigui possible reconèixer i aplicar el caràcter continuat de l’acció”.

Així les coses, l’Audiència desestima el recurs d’apel·lació i confirma “en tots els seus extrems” la sentència dictada pel Jutjat Penal, amb declaració d’ofici de les costes processals de la apel·lació. Contra aquesta sentència, que és ferma, no es pot interposar recurs ordinari.

Font: Diariodecadiz.es