Integrants d’Unidos Contra la Repressió presenten avui, 26 de Juliol, davant el Tribunal Constitucional el recurs perquè s’estimi la recusació plantejada contra el jutge Jose Antonio Vázquez Taín, instructor de la causa contra activistes de Equanimal i Igualtat Animal.

El passat 22 de juny de 2011, el jutge Vázquez Taín, del jutjat d’instrucció Nº2 de Santiago de Compostel·la, ordenava la detenció de 12 activistes animalistes, la majoria d’ells amb càrrecs de responsabilitat en les organitzacions Igualdad Animal i Equanimal. Les imputacions tenen relació amb soltes massives de visons en 2007 i 2009, en les quals els activistes imputats no han participat. Així mateix, als activistes se’ls imputen presumptes delictes de danys, violació de domicili i associació il·lícita, entre uns altres.

El procés va presentar moltes irregularitats des del seu inici, tres activistes van passar 19 dies en presó preventiva fins que l’Audiència Provincial va estimar el recurs d’apel·lació presentat pels advocats dels activistes i els va posar en llibertat el 13 de Juliol, indicant en l’acte de llibertat que “no concurre ninguno de los fines que constitucional y legalmente justifican la prisión provisional”.

Un dia després de les detencions, Vázquez Taín declarava a l’agència de notícies Europapress “esto no es ecología, causan terror, y algunas explotaciones se han visto obligadas a cerrar a raíz de todas estas acciones”, unes declaracions que els advocats de les persones imputades consideren inacceptables provenint del jutge que instrueïx el cas i que mostren la seva parcialitat en el mateix.

En un dels interrogatoris a una de les imputades, el jutge va donar a entendre que el seu pare tenia una granja amb el següent comentari: “Sí, las granjas de visones se suelen dejar la puerta abierta, es decir…, mi padre tuvo una granja y como fue lo que nos dio de comer a todos y éramos seis hermanos, pues claro, la dejaba siempre abierta, porque no pasaba nada,…” Això queda recollit en el minut 38:02 de l’enregistrament en vídeo i àudio de la declaració, obrant en les actuacions.

Els activistes d’Igualdad Animal i Equanimal afirmen haver documentat granges de visons espanyoles mostrant a la societat l’horror que pateixen aquests animals, així com haver realitzat boicots pacífics als campionats de caça, i altres moltes més accions de desobediència civil com salts a passarel·les de moda o a places de toros que han tingut àmplia repercussió mediàtica, ajudant a sensibilitzar a la ciutadania sobre el patiment dels animals.

També saben que s’enfronten a forts poders econòmics, que desitgen seguir lucrant-se a costa de l’explotació dels animals i que pretenen frenar el debat social sobre els Drets Animals. Mostra d’això és que associacions de caçadors i pelleters s’han presentat com acusació particular en aquest cas.

Per als activistes dels moviments socials, aquest procés irregular suposa un nou intent de reprimir cada vegada més a activistes i organitzacions. Un exemple d’això és la recent proposta del Ministeri de l’Interior de considerar la resistència passiva com atemptat contra l’autoritat, el que suposaria noves restriccions de drets fonamentals. Aquesta proposta del Ministeri de l’Interior ha estat fins i tot rebutjada per organitzacions formades per membres del poder judicial, com Jueces para la Democracia y la Unión Progresista de Fiscales.

Per als activistes encausats, la societat ha de solidaritzar-se amb les víctimes d’aquest procés perquè aquest no amenaça solament al moviment de Drets Animals, sinó també a tots els ciutadans i ciutadanes pel que fa a l’exercici dels seus drets fonamentals de manifestació i de llibertat d’expressió.