El Grup Balfegó, empresa catalana de pescadors de tonyina, rendabilitza al màxim l’explotació dels peixos de les seves piscifactories, organitzant jornades de visita i bany entre les tonyines captives que té a l’Ametlla de Mar, a Tarragona, abans que aquests siguin assassinats per a convertir-se en menjar.

 

 
Els participants en la Tuna Tour es desplaçaran, en un catamarà dissenyat per a l’ocasió, des del port de L’Ametlla fins a les granges de tonyines, a milla i mitja de la costa, on veuran com viuen i s’alimenten els exemplars capturats durant la campanya de pesca que es realitza en el Mediterrani, al voltant de les Illes Balears.

L’empresa també organitzarà anualment la Setmana de la Tuna Tour, que sumarà, a les activitats lúdiques, la ingesta dels peixos morts sota el reclam de la cuina de coneguts xefs.

Les tonyines vermelles, que són engreixades a les granges de l’empresa, són capturades a alta mar quan són joves i traslladades a un recinte tancat al mar, on són alimentades fins que arriben als 300 ó 400 quilos. Les granges d’engreix estan envoltades per xarxes, on les tonyines hauran de viure fins a arribar al pes ideal per a la seva explotació econòmica.

La matança de les tonyines es realitza fonamentalment mitjançant dues tècniques: l’electro-sacrifici, que consisteix a clavar un arpó proveït d’una connexió elèctrica a la tonyina, o disparant-los al cap.

Segons el Partit Animalista, una vegada disparat pugen a l’animal a l’embarcació, li tallen el cap amb una serra mecànica i, amb el cor encara bategant, li introdueixen una vareta a través de l’espina dorsal per a paralitzar-lo i evitar que segueixi aletejant. A més, recorden que, tal com va demostrar en 2003 un estudi de la Universitat d’Edimburg, els peixos són capaços de sentir i el seu sistema, encara que més simple, mostra respostes hormonals, neuronals i de comportament associades al dolor i similars a les mostrades per animals terrestres.

L’empresa, que basa el seu negoci en la mort dels animals, presenta la seva iniciativa com model de gestió, assegurant que ofereix un sistema de pesca sostenible des del punt de vista ambiental. Obviant que, per a produir un quilo de tonyina es necessiten quatre quilos de peix capturat, mort i convertit en menjar, pel que la sostenibilitat, a nivell global i mesurada en quilos d’individus morts o en nombre de vides invertides, tampoc és tal.