Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o denunciar les activitats de les festes populars on s’usa a altres animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no solament contra els animals, sinó també contra les persones.

Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en honor a San Pere Nolasc, on històricament s’utilitzaven rates, conills o coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als animals o menjar-se’ls en una paella, depenent de l’espècie a la qual pertanyés l’animal.

 

 

Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i conills vius als perols, i una vegada trencada l’olla de fang, i amb l’animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l’ajuntament prohibir l’acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es compren en botigues d’animals, es maten i els mantenen congelats fins que arriba el dia de la celebració en honor al sant.

Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que només la tradició o l’això “s’ha fet tota la vida” són els arguments que transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a festejar.

Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a barallar-se per uns caramels.

La ‘trencà dels perols’ d’aquesta edició es va iniciar al crit de: «Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va començar el llançament d’un rosegador, mort, entre la gent que participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va començar la batussa.

La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar que diversos assistents s’interposaven i la increpaven. Poc a poc la multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre’ns». Poc després, algú entre l’aldarull va arrencar violentament de les mans la càmera de la reportera. L’instrument de treball, valorat en uns 6.000 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.

Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels informatius de Canal 9, que va difondre l’agressió en el seu telediari de la nit. En les imatges s’observa com la torba de desenes de persones ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d’aquestes agressions, van ser dutes a un carreró.

Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa havia rebut un cop de puny a l’esquena, estirades del cabell, empentes i tocaments.

La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que ha passat allà», va assenyalar.

Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l’hostilitat cap a elles no va cessar en cap moment. Després d’abandonar el poble, van acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la denúncia. Mentre, l’alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .

Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d’aquest festeig per a documentar la denúncia que pretenen realitzar.

Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l’Associació de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que demanaran responsabilitats a l’Ajuntament del Puig i a la Policia Local per haver “permès aquesta actuació i no haver actuat”.

Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.