Convergència i Unió ha lliurat als grups polítics del Parlament de Catalunya la proposta del nou reglament que desplegarà la llei dels correbous.

El text, que sortirà a exposició pública en breu, no fixa cap límit de temps per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou en un municipi. Així, una localitat podrà recuperar un correbou o ampliar el seu calendari d’actes taurins si demostra que al llarg de la història ha organitzat algun, sigui fa 50 anys o 500.

Aquest aspecte xoca frontalment amb les pautes que estaven establertes: fins a ara el màxim per a acreditar la tradicionalitat d’un correbou era de 60 anys.

La proposta de reglament de CIU també inclou poder autoritzar encierros “quan, encara que no estiguin en el llistat, es pugui demostrar que aquesta festa s’ha celebrat tradicionalment en aquest municipi”. En l’actualitat, en l’annex de la llei s’inclou el llistat de municipis actualitzats: 26 localitats de les comarques de l’Ebre, dos de la Catalunya central (Cardona i Santpedor) i quatre municipis de Girona, a més de Badalona i Vilanova i la Geltrú.

La supressió del límit de 60 anys per a demostrar la tradicionalitat del festeig ja ha estat anunciada pel delegat de la Generalitat en les comarques de l’Ebre, Xavier Pallarès. Els organitzadors de l’acte i l’Ajuntament hauran de presentar a les delegacions de la Generalitat proves que acreditin algun correbou en el passat. En última instància, cada delegat de la Generalitat haurà de donar llum verda o no als festejos. Segons Pallarès aquest criteri de tradicionalitat “serà el punt més calent” del reglament i el que més “debat” suscitarà.

La posició de CIU en aquest aspecte ja ve sent molt més permissiva que en temps del tripartit: Pallarès va autoritzar un encierro a Campredó (Tortosa) per Sant Joan de l’any passat quan la localitat va demostrar que l’últim correbou s’havia celebrat en la dècada de 1950. També al juny de 2011, i després de 25 anys, la Generalitat va permetre actes taurins a l’Aldea (Baix Ebre).

A més, el delegat de la Generalitat a les comarques de l’Ebre va autoritzar quatre encierros a Camarles durant les festes de la independència del municipi respecte a Tortosa.

En el projecte de reglament de CIU se segueix mantenint el criteri de excepcionalitat per a ampliar encara més les dates de correbous. Segons el document, podran sol·licitar-lo una vegada a l’any els municipis on ja se celebren actes taurins i els encierros duraran dos dies.

La proposta de la Generalitat també inclou restriccions per a frenar futures denúncies per maltractament de l’animal. És el cas del bou embolat, modalitat en la qual s’adhereixen teies en flames a les astes del toro i que, segons els veterinaris, és una de les pràctiques més nocives per a la salut de l’animal per l’estrès greu que li causa.

Tanmateix, ningú podrà presentar cap querella si les boles de foc tornen a cremar després dels 15 minuts de l’inici de l’espectacle, sempre que el veterinari acrediti que el foc ha rebrotat per causes naturals o alienes als organitzadors.
“Era una de les nostres peticions; la Generalitat ens ha escoltat en tot moment, el reglament està molt ben interpretat i recull els nostres sentiments, nosaltres defensem les tradicions i les persones”, diu Miquel Ferré, president de les Penyes Taurines de les comarques de l’Ebre i regidor de CIU a Sant Carles de la Ràpita (Montsià).

Entre el mes de maig i desembre de 2011 es van autoritzar 208 jornades d’actes taurins en 28 nuclis de població de l’Ebre. Els defensors dels animals van presentar set denúncies, i AnimaNaturalis en prepara altres tres. Algunes demandes inclouen infraccions qualificades com molt greus, amb multes que sumen fins a 600.000 euros. És el cas d’un encierro a Amposta en el qual AnimaNaturalis va gravar deficiències en la seguretat de la plaça i maltractament als animals.

La Generalitat vol implantar el reglament aquesta primavera, amb la nova temporada de correbous. Els taurins demanen, a més, que es rebaixin els costos de veterinaris i altres exigències establertes per a celebrar un correbou.

Font: El País
Foto: bou embolat a Campredó (Josep Lluís Sellart)