Dues setmanes abans de les eleccions, la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, va brindar al món taurí la seva última “faena” amb la creació del Premi Nacional de Tauromaquia.
L’ordre, que va publicar el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) i entra en vigor el 08-11-2011, estableix una condecoració anual per a un professional del toreig (empresari, torero, ramader o professional vinculat al sector) de 30.000 euros, la segona dotació econòmica més alta designada pel ministeri per a premis nacionals.

En total, el Ministeri lliura cada any 31 d’aquests guardons a persones il·lustres de diferents disciplines culturals (Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, Fotografia, Teatre, Literatura, Història…). “Però aquest serà el primer que creu polèmica i divisió entre la societat espanyola; no per qui sigui el guardonat, sinó perquè més de la meitat de la ciutadania rebutja aquesta pràctica”, critica el portaveu de la plataforma Galícia, mellor sen touradas, Rubén Pérez Sueiras de Libera!.
A més de la creació del certamen, Pérez Sueiras retreu el moment triat per González-Sinde: “La ministra va ser dels pocs polítics que no va criticar el Toro de la Vega, i ara sembla que es vulgui acomiadar amb un gest més cap als taurins”. “El premi és una forma d’injectar més diners en una activitat cruel”, assegura aquest activista.

Fonts del Ministeri de Cultura neguen que el Premi Nacional de Tauromaquia s’hagi creat en clau electoral i justifiquen el moment de la seva publicació en el BOE al·legant que “no es podia haver fet abans” perquè les competències taurines havien correspost, fins al passat 29 de juliol, al Ministeri de l’Interior. La idea del nou Premi Nacional es va plantejar per primera vegada en 2010, segons el Ministeri de Cultura.
El traspàs de responsabilitats mitjançant el Reial decret 1151/2011, de 29 de juliol va ser anunciat fa un any i mig per Alfredo Pérez Rubalcaba, que llavors ocupava la titularitat de la cartera d’Interior. Els col·lectius antitaurins van fer una lectura del canvi en clau econòmica, ja que les empreses vinculades a la tauromaquia van passar, de pagar el 18% de l’IVA per les seves activitats, a tributar tot just un 8%, al guanyar el títol d’activitats culturals. El Reial decret va consagrar la consideració de l’activitat tauromáquica com una “disciplina artística” i, per tant, “una activitat digna del foment i la protecció de la cultura”, explica el Govern.

En les reunions que van mantenir els toreros amb els ministeris d’Interior i Cultura, els matadors van reclamar també un augment del nombre de retransmissions i més presència de la tauromaquia en els informatius de la televisió pública. Encara que no hi ha hagut anuncis en aquest sentit, els col·lectius antitaurins temen l’arribada del PP a la Moncloa: dintre del capítol Compromesos amb el benestar, el programa electoral de Mariano Rajoy promet “la protecció de totes les manifestacions artístiques tradicionals que siguin part de la nostra cultura, com la tauromaquia”.

Els problemes econòmics que viuen les organitzacions taurines han estat reconeguts en nombroses ocasions per les empreses del sector que, des de 2007, han vist com els esdeveniments celebrats a Espanya s’han reduït un 34%. Les empreses apel·len a la crisi econòmica, mentre que els seus detractors asseguren que es deu al creixent desinterès de la societat espanyola per les corridas de toros i l’augment de la sensibilització popular.
Font: Diario Público