La nova corporació de la localitat guipuscoana de Mutriku ha pres la decisió d’acabar amb la festa que cada 16 de setembre consistia en la solta d’una quantitat determinada d’ànecs al port perquè fossin capturats per la gent. No cal dir que l’acte suposava un sever estrès per als animals, que algun any (com el passat, per exemple) van arribar a quedar-se a viure en en aquell indret. A pesar que les entitats de Drets Animals entenen que s’ha estat vulnerant la Llei 6/1993, de Protecció Animal, normativa genèrica d’aplicació a Euskadi des de fa divuit anys, donen per bo el canvi, i feliciten a la formació política Bildu pel coratge de fer el que no van fer els seus predecessors: assumir la protecció dels animals com un factor més de progressisme moral per a una societat del segle XXI, i posar en pràctica un exercici polític tan elemental com complir les lleis.

ATEA va ser informada de primera mà per un tècnic del propi Ajuntament a finals del passat mes, i ambdues parts van acordar que no fos fins a avui que aquesta organització fes pública la notícia. Des del consistori se’ls trasllada el compromís de la present corporació perquè no tornin a soltar-se animals vius durant el tradicional Dia del Port. Queda ara per garantir la seguretat dels ànecs residents en el mateix port, fruit de passades edicions de la ja extinta activitat lúdica.

ATEA creu que és un bon moment per a recordar als diferents Ajuntaments d’Euskadi la seva obligació jurídica d’acatar totes les normatives sense excepció, amb més afany si cap que la pròpia ciutadania, ja que són les diferents institucions públiques, l’administració local en aquest cas, les que han de donar exemple cívic en tal sentit. Lluny de ser així, són molts els ajuntaments bascos que segueixen mirant cap a un altre costat quan es tracta de protecció animal, sense percatarse que les societats més avançades del món estan prenent mesures per a avançar en aquest camp, tan important com el que més, doncs es tracta ni més ni menys que d’evitar infligir patiment gratuït a innocents. Així, no està de més recordar la idea central de la teoria animalista, que assumeix tots els patiments com indesitjables per a qui els pateix –mereixedors de condemna, per tant–, amb independència del seu gènere sexual, del color de la seva pell o de la seva espècie.

Font: ATEA
Foto: Deia