El 22 de juny, 12 activistes que formen part del moviment pels drets dels animals van ser detinguts a diferents indrets de l’estat acusats de ser els autors de l’alliberament de visons el 2007 a les granges de la indústria pelletera a Galicia.

Unitats antiterroristes de la Guàrdia Civil, armats amb fusells i acompanyats per gossos ensinistrats en la detecció d’explosius, van irrompre a les 7h. del matí a casa dels activistes, requisant ordinadors i altres materials de treball com ara samarretes i pins, i els van traslladar, emmanillats i en vehicles blindats, als jutjats i casernes a l’espera de prestar declaració.

Els activistes detinguts formen part d’associacions legalment constituïdes i sense ànim de lucre com Equanimal i Igualdad Animal, entitats que habitualment surten a les notícies dels mitjans de comunicació per les seves investigacions en granges de cria d’animals per a consum humà. També han tingut ressò mediàtic els seus rescats d’animals de granja a cara descoberta, bàsicament d’animals que haguessin mort a les granges abans de ser escorxats per a obtenir la seva carn o subproductes, degut a les pròpies condicions d’explotació en les que es fan néixer i créixer a aquests animals que, en tant que són considerats “productes” són sovint abandonats a la seva sort quan emmalalteixen, perquè guarir-los pot ser més car que “reposar-los”.

Els animals rescatats a cara descoberta pels activistes d’aquestes organitzacions no són reintroduïts a la natura; els animals són acollits en cases particulars que poden oferir als animals una vida lliure d’explotació, permetent que desenvolupin totes les seves activitats naturals en un entorn controlat i segur.

La detenció d’aquestes persones ha estat vista pel moviment pels drets dels animals com una resposta coercitiva i d’escarment de les empreses d’explotació animal a les investigacions i a la difusió de les imatges de maltractament i tortura que pateixen els animals de la industria de la carn, la pell, els ous i la llet, des del seu naixement fins la seva mort.

L’intent de criminalització del moviment, anomenant “ecoterroristes” als activistes, ha fet que sorgeixin clars paral·lelismes amb l’intent de criminalització que l’emergent moviment pels drets dels animals està patint als EEUU amb la proclamació de lleis com l’AETA, la Animal Enterprise Terrorism Act, que intenta evitar la interferència dels activistes sobre les operacions econòmiques de qualsevol empresa d’explotació animal sota l’epígraf de “terrorisme d’empresa” i que inclouen com a delicte la filmació de la quotidianitat de les granges per evitar que el gran públic sigui coneixedor de la realitat i pugui variar els seus hàbits deixant de consumir productes provinents de l’explotació animal.

També hi ha clars paral·lelismes amb la criminalització d’activistes a Àustria per la seva lluita contra la indústria pelletera, on 10 activistes, tots ells pertanyents a grans associacions no lucratives i legalment constituïdes, van ser acusats de danys materials contra la indústria pelletera i on es varen invertir milions d’euros en les investigacions, cosa que va fer declarar a un funcionari policial de la Oficina Criminal Federal al diari “Osterreich”: “Quan investiguem a traficants de droga, a acusats de pornografia infantil o a russos sospitosos, cada hora representa un problema. Però en aquest cas els diners mai han sigut un problema” i on el diputat dels Verds, Peter Pliz va exposar amb documents la trovada secreta entre els propietaris de les indústries pelleteres i els comandaments policials

La resposta del moviment ha estat, però, la unió de totes les persones per defensar la presumpció d’innocència dels activistes, ja que en cap cas s’han aportat proves que demostrin la seva participació en els alliberaments massius d’animals de granja, i només hi ha l’evidència que han entrat a filmar i documentar les condicions d’explotació dels animals en les granges pelleters per a fer-ne difusió per tots els mitjans possibles i conscienciar la població que, els seus hàbits afavoreixen la continuïtat d’aquestes explotacions.

Pels activistes, els canvis individuals a través de la informació i la conscienciació han de forçar un canvi ètic en la societat que faci veure que la discriminació en base a la pertinença a una raça, a una espècie o a un sexe es igualment injusta, i que tots els individus posseïdors d’un sistema nerviós que els permet gaudir o patir, que tenen interessos en ser lliures i no ser maltractats o morts per a interessos de tercers, tenen uns drets bàsics que no poden ser menystinguts per cap motiu.

Els mitjans de comunicació anomenen erròniament als activistes detinguts com a “ecologistes”. Els activistes que defensen els drets dels animals no són ecologistes, ja que els defensors dels drets dels animals no accepten la mort dels individus de l’espècie que sigui per cap motiu o interès humà, al contrari que alguns ecologistes que sí defensen la mort dels individus al·lòctons, com els visons nordamericans quan aquests envaeixen el medi natural d’altres espècies autòctones, obviant que és el propi negoci de la industria d’explotació el que permet aquestes invasions ecològiques ja que, segons dades de les pròpies explotacions, dos de cada mil visons s’escapen cada any d’aquestes granges, el que suposa la fuga de més de cent mil visons en els darrers deu anys als boscos espanyols.

El propi Ministerio de Medio Ambiente diu en un document del 2006: “El visón americano es una especie de carnívoro originario de Norteamérica que recientemente ha sido introducido en la Península Ibérica. Las granjas peleteras donde se criaba este mustélido han sido las causantes de dicha introducción”…
I, de moment, ningú ha acusat “d’ecoterrorisme” als propietaris d’aquestes granges ni els ha fet ingressar a presó malgrat que sí que hi ha proves autoinculpatòries en acceptar que són responsables d’aquestes fugues degut a l’estat de les seves instal·lacions.

En l’esborrany del Catálogo de Especies Exóticas Invasoras, que será aprovat com a Real Decret a la tardor, el document acusa al visó americà de ser “una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hábitats i els ecosistemes”. Aquesta inclusió al catàleg comporta la “prohibició genèrica de la seva possessió, transport, tràfic i comerç d’exemplars vius o morts”. Prohibició que té algunes excepcions, quan es consideren recursos per la pesca, l’agricultura o l’alimentació, però cap d’elles permetria, tot i així, la cria del visó a les granges españoles, per això se li atorga una excepció específica i expressa al Neovison vison, en la que s’autoritza la cria i explotació “quan estiguin degudament justificats i amb mesures precautòries suficients” per a que no es puguin introduir al medi natural, cosa que és un contrasentit, ja que amb les xifres a la ma del propi Ministeri s’ha demostrat del tot impossible d’acomplir, be sigui per les fugues dels animals comptabilitzades pels propietaris de les granges o bé pels suposats alliberaments per part d’activistes, per suposats autosabotatges per a cobrar assegurances de la pròpia indústria pelletera, o per suposats atacs de la competència dins del propi sector.

També erròniament algunes cadenes de televisió han emès imatges d’accions violentes fetes per persones sense adscripció a cap grup legalment constituït i que pertanyen als EUA o a Anglaterra en un intent de manipular l’opinió pública sobre la visió del moviment de forma tan barroera com Telemadrid va fer posant imatges de les revoltes gregues mentre parlaven de Barcelona o La Razón esborrant a persones amb un ús poc hàbil del photoshop en les manifestacions del 19-F, que va fer que algunes persones sortissin, literalment, sense cap, en un intent de manipular el moviment del 15-M i les seves premisses de no violència o la pròpia magnitud del moviment.

Els activistes segons diferents mitjans de comunicació estan acusats de coses molt diverses, algunes fins i tot no estipulades al codi penal, com ara “ecoterrorisme”, associació il·lícita, danys econòmics… paraules que criminalitzen el moviment i posen violència on realment no n’hi ha, obviant que la violència comprovable és la que exerceixen els explotadors sobre els animals, com molt bé han documentat els activistes de les entitats que han estat injustament acusades, tal com explica Javier Moreno, un dels encausats i portaveu d’Igualdad Animal ja que a les granges pelleteres malviuen i son escorxats més de 300.000 mustèlids l’any

La repercussió mediàtica dels treballs d’investigació d’Equanimal i Igualdad Animal no ha deixat indiferent a la indústria de l’explotació animal, com tampoc deixa indiferent a la gent que coneix per primer cop l’abast d’ús i maltracte que significa aquest negoci. Els activistes tenen clar quin és el modus operandi de les entitats Equanimal i Igualdad Animal i quina és la lectura interessada que han fet alguns mitjans amb les acusacions.

Per a deixar clares les paraules clau o etiquetes del moviment de defensa dels drets dels animals cal que usem les paraules antiespecisme i veganisme. L’antiespecisme considera que la discriminació per raó d’especie és igual d’injusta que el racisme que discrimina per raó de raça i que el sexisme que discrimina per raó de gènere o sexe, i que cal ser-ne conscient i lluitar-hi en contra de la mateixa manera.

El veganisme és un estil de vida que exclou l’ús de qualsevol animal o producte provinent de l’explotació animal, bé sigui per menjar, vestir, treballar, divertir-se o el que sigui, ja que suposa la desconsideració moral d’altres individus per pertànyer a espècies diferents a la nostra…

Els tres activistes que actualment estan ingressats en presons són presoners polítics, presos antiespecistes i vegans, presoners de consciència. Persones avançades al seu temps igual que ho foren els primers activistes per l’abolició de l’esclavitud humana o per la igualtat de la dona, que són castigades per un sistema immobilista que no vol perdre els privilegis que li dóna la discriminació dels que no poden defensar-se per ells mateixos i necessiten de persones que difonguin la seva realitat i que necessiten d’altres persones que prenguin decisions ètiques a la seva vida diària per canviar aquesta realitat.

Per això el moviment pels drets dels animals reclama la seva llibertat immediata i sense càrrecs, i demana a tota la ciutadania que sigui conscient que, amb les seves decisions quotidianes construeix un món ple d’explotació i mort o un món més just i lliure per a tots i totes.